CAT | ESP
Actualitat

Espanya responsable per violència obstètrica, segons el Comitè drets de les dones de l'ONU

Dimecres, 13 de juliol de 2022

Una dona que va ser sotmesa a inducció prematura del part i cesària sense el seu consentiment va ser víctima de violència obstètrica, segons el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de l'ONU.

El Comitè publica el seu dictamen després de revisar una denúncia presentada per una ciutadana espanyola, que al·lega sofrir un trauma físic i psicològic a conseqüència de la seva experiència durant el part.

En la denúncia va informar el Comitè que va acudir a un hospital públic a les 38 setmanes de gestació, per haver trencat aigües. L'hospital va ignorar el període protocol·lari d'espera de 24 hores, i, sense proporcionar-li informació sobre les alternatives existents, li va induir el part de manera prematura i sense el seu consentiment. La denunciant va ser sotmesa a múltiples tactes vaginals i no se li va permetre menjar. Després se li va practicar una cesària sense justificació mèdica, operació durant la qual va tenir els braços lligats i a la qual no va poder assistir el seu marit. La cesària va ser realitzada per un grup de metges interns residents en formació supervisats ​​per tutors, sense el consentiment previ de la denunciant.

Quan va néixer el nadó, no va poder tocar-lo perquè encara tenia els braços lligats. El nadó va ser portat immediatament al pediatre i no va tenir oportunitat de tenir contacte pell amb pell. Posteriorment, la denunciant va haver d'acudir al metge per símptomes d'ansietat relacionats amb l'experiència de part i va ser diagnosticada amb trastorn d'estrès posttraumàtic postpart.

Va portar el cas als tribunals a Espanya, però durant el procés, es va afirmar que és el metge qui decideix si practicar una cesària i que el mal psicològic patit és una qüestió de percepció.

El Comitè considera que la denunciant va ser víctima de violència obstètrica, un tipus particular de violència que pateixen les dones en els centres de salut durant l'atenció al part, un fenomen generalitzat, sistemàtic i arrelat en els sistemes de salut.

"Si els metges i les infermeres haguessin seguit tots els estàndards i protocols aplicables, és probable que la víctima hagués donat a llum de manera natural sense haver de passar per tots aquests procediments que la van deixar física i mentalment traumatitzada", assenyala Hiroko Akizuki, membre del Comitè.

I agrega que "Els Estats membre tenen l'obligació d'adoptar mesures apropiades a fi de modificar o abolir no només lleis i reglamentacions, sinó també costums i pràctiques que constitueixin violència obstètrica".

El Comitè en el seu dictamen exigeix a Espanya una reparació adequada pels danys de salut física i psicològica patis. I sol·licita a l'estat que respecti l'autonomia i la capacitat de les dones per a prendre decisions informades sobre la seva salut reproductiva, brindant informació completa en cada etapa del part i exigint que s'obtingui el seu consentiment lliure, previ i informat per a qualsevol tractament invasiu durant l'atenció del part.

En aquest sentit, insisteix en l'obligació de les administracions d'impartir formació en matèria de drets de salut reproductiva de la dona al personal sanitari i la capacitació especialitzada al personal judicial.

Notícia publicada per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans

Et pot interessar

C. Carrer Avinyó 44, 2n | 08002 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Cookies | ContacteDesenvolupament web Space Bits