Des del 2010, quan Espanya es va sotmetre a l’EPU per primera vegada, s'ha utilitzat el pretext de la crisi econòmica per implementar nombroses reformes que limiten i restringeixen drets
El proper 21 de gener se celebrarà al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, a Ginebra, un debat sobre la situació dels drets humans a Espanya. La sessió, en què hi participen delegacions de tots els estats membres de l'ONU, forma part de l'Examen Periòdic Universal, un procediment a què tots els estats estan obligats a sotmetre’s per avaluar el grau de compliment de la legislació internacional en matèria de drets humans.
En el debat es plantejaran les mesures que ha dut a terme el govern i que han tingut un impacte directe en la protecció i garantia dels drets humans. Entre d'altres, la delegació espanyola haurà de donar explicacions sobre la limitació de la justícia universal, els efectes sobre la població de les mesures d'austeritat dutes a terme a partir del 2011 o les reformes legislatives que restringeixen drets i llibertats fonamentals com l'accés a la justícia , o el dret de reunió i la llibertat d'expressió. Qüestions que ja han estat denunciades per diferents organismes internacionals de protecció dels drets humans.
Aquesta serà la segona vegada que Espanya se sotmetrà a l'Examen Periòdic Universal. Després del primer examen, el 2010, el govern es va comprometre a adoptar una sèrie de mesures per millorar l'exercici dels drets al país. Quatre anys després gran part d'aquestes mesures no s'han realitzat i la protecció i exercici dels drets humans ha empitjorat considerablement. Així es recull en sengles informes de l'Alt Comissionat dels Drets Humans en els quals s'inclou informació facilitada pel Defensor del Poble, per diferents organismes de protecció dels drets humans de l'ONU i per entitats de defensa dels drets humans.
Aquests informes així com l'enviat pel govern espanyol constitueixen la base de l'examen. En un primer moment, la documentació és analitzada pels 47 estats membres del Consell de Drets Humans, a partir de la qual formulen les seves preguntes en la sessió de debat que se celebrarà dimecres que ve 21. Després de tres hores de diàleg, una troica formada per Regne Unit, Sierra Leone i Macedònia és l'encarregada de realitzar un informe final amb el diagnòstic de la situació dels drets humans a Espanya en forma de recomanacions per millorar-la. Aquest informe serà presentat en una propera sessió del Consell, presumiblement al juny, quan el govern espanyol comunicarà quines recomanacions es compromet a seguir i quines rebutja. Un moment clau per analitzar el compromís de l'actual govern amb els drets humans.
Entre la informació que es considera en l'examen es troben els informes que l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) va enviar en col·laboració amb altres entitats de la societat civil i en els quals s'inclouen les nostres principals preocupacions sobre el que entenem "un atac sistemàtic i continu als drets humans”.
Al debat, que tindrà lloc el dimecres 21 de gener a partir de les 9 del matí, hi assistirà Aida Guillén gerent de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, que el retransmetrà des del compte de twitter @institut_IDHC