Estem renovant la nostra web, pot ser trobis alguns problemes o errades. En breu estarà totalment operativa. Gràcies per la paciència

Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Agenda i calendari d'actes

Ciutats Defensores dels Drets Humans - tardor 2019

Quan:
Del 4 al 16 d'octubre del 2019, 10:00

On:
Diferents municipis catalans


LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I DRET DE REUNIÓ I ASSOCIACIÓ PACÍFICA. Instruments i mecanismes internacionals de protecció

Quan:
22 d'octubre del 2019

On:
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Sala 73) | c. Mallorca, 283 | 08037 Barcelona


LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I DRET A LA INFORMACIÓ. Afectacions del marc jurídic internacional en la pràctica periodística

Quan:
29 d'octubre del 2019

On:
Espai Societat Oberta | c. Sant Eusebi 29-31 | 08006 Barcelona


Veure més

Sala de premsa, Recerca | Dimarts, 23 d'octubre de 2018

Justícia Universal Ja! per la recuperació de la jurisdicció universal a Espanya

Una declaració de la societat civil recull els aspectes clau que ha d'incorporar la reforma per recuperar la jurisidicció universal


El retrocés sofert a Espanya en els últims anys en matèria de drets humans ha provocat efectes devastadors. En concret, la Llei Orgànica 1/2014 va suposar la completa eliminació de la jurisdicció universal, impedint l'obtenció de la més mínima justícia per a les víctimes dels més greus crims internacionals, fins i tot quan aquestes són espanyoles. L'aprovació de la Llei va conduir a l'immediat tancament de tots els procediments existents a l'Audiència Nacional, deixant en el major desemparament jurídic a les víctimes, en un panorama desolador d'impunitat absoluta davant les majors violacions dels drets humans.

Davant l'iniciativa del Ministeri de Justicia per reformar la llei i recuperar la jurisdicció universal, la Plataforma Justicia Universal YA!  recull en una declaració, a la que s'ha sumat l'IDHC, aspectes clau que han d'incorporar la reforma.

L'objectiu de la Plataforma #JusticiaUniversalYa és aconseguir una reforma legislativa que retorni una eina essencial en la lluita contra la impunitat dels crims més atroços, com és la jurisdicció universal.

La Plataforma posarà en marxa pròximament un seguit d'activitats orientades a la informació, sensibilització, i difusió de la importància de la jurisdicció universal i la seva apropiació per part de la societat civil, dins de les estratègies per a la seva recuperació.

Declaració de la Societat Civil per a la recuperació de la Jurisdicció Universal

Un dels immediats efectes que necessàriament ha de portar el recent canvi polític produït a Espanya és la reversió dels retrocesos en matèria de drets humans, recuperant, en els possibles, el terreny perdut.

La Llei Orgànica 1/2014 va suposar la completa eliminació de la Jurisdicció Universal al nostre país, com també de qualsevol altra forma de jurisdicció extraterritorial raonable pels més greus crims internacionals -genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra-, impedint fins i tot l'obtenció de la més mínima justícia per a les víctimes espanyoles d'aquests delictes. Va conduir al més dramàtic tancament massiu de pràcticament totes les causes penals existents en l'Audiència Nacional, deixant en el major desemparament jurídic a les víctimes de les més greus violacions dels drets humans.

Va significar, en definitiva, un abans i un després en la nostra tradició jurídica, que no obstant això les estriccions de la nefasta reforma de 2009, havia aconseguit mantenir al nostre país en l'avantguarda internacional, -com a model de referència-, en la lluita contra la impunitat dels més greus crims internacionals.

Amb la Llei 1/2014 ens separem de l'actual tendència internacional, precisament quan a Europa estaven sorgint actuacions i iniciatives d'ampliació de l'extraterritorialitat de les seves jurisdiccions, amb la vista posada en una major cooperació entre Estats i amb la Cort Penal Internacional (CPI). Aquesta tendència apostava per un model d'actuació complementària, d'acord amb els principis de la CPI, i altres mecanismes internacionals per a la recerca i prevenció d'aquests crims. Tot això amb la intenció de posar fi a les flagrants situacions d'impunitat generades per la falta de persecució efectiva per part de les jurisdiccions dels llocs de comissió dels crims amb més transcendència per a la comunitat internacional. 

Per això, les organitzacions i persones promotores d'aquest document ens manifestem en el sentit de considerar prioritari que per part del nou Govern d'Espanya, de forma urgent, que es donin els passos necessaris per a la recuperació d'una Jurisdicció Universal al nostre país, que resulti recognoscible com a tal, i que ens retorni en tant que sigui possible -encara que de manera tècnicament millorada i actualitzada-, a la forma originària de la regulació continguda en l'art. 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial de 1985.

Som coneixedors de les iniciatives del Ministeri de Justícia, que ha encarregat a una Comissió d'experts la redacció d'una proposta de reforma amb intenció de ser presentada al Parlament. Encoratgem per descomptat al Ministeri de Justícia en aquesta iniciativa, però alhora des de la societat civil volem expressar la nostra opinió sobre els punts clau que han d'inspirar aquesta reforma, i que són els següents:

• Ha de distingir-se d'una manera clara la Jurisdicció Universal per als crims internacionals més greus -genocidi, crims de lesa humanitat,crims de guerra, agressió, tortura o desaparició forçada-, d'altres formes de jurisdicció extraterritorial o interestatal per a altres crims internacionals.

• La Jurisdicció Universal reconeguda haurà de ser incondicional i no subjecta a cap vincle o punt de connexió amb el territori espanyol.

• Igualment ha de potenciar-se el principi de protecció de les víctimes espanyoles i de ciutadans europeus residents al nostre país que siguin víctimes de crims internacionals, en paral·lel amb el de jurisdicció universal per a totes les víctimes.

• Ha de fer-se un ampli reconeixement de la legitimitat i del dret de protecció de les víctimes enfront dels crims internacionals, d'acord amb el concepte europeu de víctima (Directiva 2012/29/UE i Document Guia per a la trasposició de la Directiva).

• Ha d'incloure's la protecció internacional de drets de nova generació, tals com totes les formes d'esclavitud moderna i els relatius al medi ambient, el ecocidi, així com espais naturals internacionals continguts en la regulació de l'art. 325 del Codi Penal, en relació amb la atmosfera terrestre, l'alta mar, etc.

• Igualment, ha d'incloure's l'aplicació de la Jurisdicció Universal als crims econòmics i financers que per la seva extensió i escala afecten greument els drets humans.

• Ha d'establir-se de forma clara la persecució extraterritorial eficaç en l'àmbit penal i civil de les persones jurídiques que tinguin domicili o que operin habitualment a Espanya, ja es tracti d'empreses matrius o filials.

• Ha de procurar-se la més àmplia legitimitat per a l'exercici de les accions penals, no únicament pel Ministeri Fiscal, sinó també per les víctimes i en l'exercici de l'acció popular.

• Ha de crear-se una unitat especialitzada de recerca de crims internacionals en la fiscalia, com existeix en altres països, que coordini les activitats d'aquesta i de la policia i que a més, faciliti la cooperació amb altres Estats en la recerca i persecució de crims internacionals.

Finalment, volem, a més de reiterar la nostra crida d'atenció al Govern d'Espanya, fer extensiva aquesta interpel·lació al partit polític que ho sustenta i a la resta dels grups parlamentaris en relació amb la imperiosa necessitat que es duguin a terme accions efectives de recuperació del terreny perdut en matèria de drets humans, elevant aquesta prioritat a la categoria de Política d'Estat, per sobre dels interessos de partit.

Et pot interessar

Sala de premsa, Incidència | Actualitat | Divendres, 31 de març de 2017

L'Ajuntament de Barcelona impulsarà una querella contra Carlos Rey l’advocat i militar que va signar la pena de mort a Salvador Puig Antich

El Ple de la capital Catalana ha aprovat, a més, interposar les accions penals que calguin perquè s'investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista


Incidència | Actualitat | Divendres, 30 de setembre de 2016

Activista brasilera denuncia el genocidi dels joves negres i pobres

La defensora alerta als riscos de retrocessos a Brasil

Recerca | Publicacions

ACTE PRESENCIAL

Taula rodona: Srebrenica, memòria d'un genocidi

L’11 de juliol del 1995 més de vuit mil persones van ser assassinades per les tropes del general Ratko Mladic a la regió de Srebrenica,​ actual Bòsnia i Hercegovina. Aquests fets ocorreguts ara fa 20 anys configuren el...

Quan:
9 de juliol del 2015, 18:30

On:
Aula Capella de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona || Gran Via de les Corts Catalanes, 585 || 08007 Barcelona

Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits