CAT | ESP
Actualitat

L’Estructura de Drets Humans de Catalunya demana compatibilitzar el procés de digitalització amb els drets de les persones més vulnerables

Durant la pandèmia, les administracions no han complert amb l’obligació de prestar assistència a les persones físiques en l’ús de mitjans electrònics

Dijous, 9 de juny de 2022

Aquest matí ha tingut lloc la jornada “Reptes per als drets derivats de la bretxa digital”, organitzada per l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), que està integrada pel Síndic de Greuges i l’ l’IDHC.

La jornada s’ha iniciat amb la inauguració per part de Rafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya, i Montse Tafalla, presidenta de l’IDHC, que han parlat de la importància de disposar del Pla de drets humans i la necessitat que els diversos governs dediquin esforços i recursos per complir els reptes que planteja. També han justificat la necessitat d’aquesta jornada, sobretot perquè arran de la pandèmia i amb la digitalització de l’Administració els col·lectius més vulnerables han vist desprotegits part dels seus drets més essencials.

La jornada d’avui s’ha dividit en dues parts. En la primera, s’ha volgut donar compte dels treballs fets per a l’elaboració del Pla de drets humans de Catalunya i per al procés d’identificació d’indicadors que permetin fer el seguiment del compliment d’aquest pla. En aquest punt, Jaume Saura, adjunt general del Síndic, ha parlat sobre l’abast i el contingut del Pla de drets humans i ha explicat que va ser un encàrrec del Govern de la Generalitat. El Pla, que es va presentar el desembre de 2019, consta d’un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques que calia posar en marxa per fer efectius els drets humans a Catalunya en els quatre anys següents. Al llarg del 2021 es va encarregar a les entitats que van participar en l’elaboració del Pla el disseny d’un mecanisme de seguiment del compliment de les accions que conté. En aquest punt, Laia Serra, advocada penalista i activista, ha explicat el procés d’elaboració dels indicadors que han d’avaluar el compliment de la implementació en matèria LGTBI.

La segona part de la jornada s’ha centrat en l’impacte de la digitalització de l’Administració en el gaudi efectiu dels drets humans, en especial en els col·lectius més vulnerables. En aquest punt, Rafael Jiménez Asensio, doctor en dret i consultor institucional, ha impartit una ponència sobre la bretxa digital en l’atenció ciutadana de les administracions públiques. Per a Jiménez Asensio, el procés de digitalització és inevitable, però alhora és imprescindible que les administracions públiques garanteixin que no es deixa ningú enrere, i, per tant, cal harmonitzar adequadament aquest procés amb el dret de les persones a relacionar-se presencialment, de forma física o, si ho prefereixen, mitjançant paper. I en aquest context, ha criticat que durant la pandèmia les administracions han estat del tot incapaces de complir amb les seves obligacions de prestar assistència en l’ús de mitjans electrònics a les persones físiques. Jiménez Asensio també ha destacat que s’està produint una fortificació de les organitzacions públiques, que han perdut la seva raó de ser, que és atendre les persones i prestar-los serveis. Segons l’expert, aquesta fortificació afecta, sobretot, els col·lectius més vulnerables.

Posteriorment, ha tingut lloc una taula rodona en què han participat Mónika Jiménez-Morales (UPF), per parlar de les TIC i els drets dels infants; Elena Costas (KSNET), que ha tractat el tema de la vulnerabilitat i la bretxa digital; Karlos Castilla (IDHC), que s’ha centrat en les tecnologies, la igualtat i la no-discriminació, i Alejandro Forero (OSPDH), que ha parlat de la bretxa digital que pateixen les persones privades de llibertat.

Durant la cloenda, Rafael Ribó ha volgut destacar que la jornada ha servit per enviar el missatge a les administracions que cal implementar mesures per garantir els drets dels més vulnerables davant la bretxa i la pobresa digital. També ha parlat de la intel·ligència artificial i dels riscos associats als drets de les persones (opacitat, possible vulneració del dret a la privacitat i protecció de dades personals) i ha interpel·la directament les institucions d’ombudsman, en el seu paper de garants d’aquests drets.

Et pot interessar

C. Carrer Avinyó 44, 2n | 08002 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Cookies | ContacteDisseny web Manresa