L'informe del relator sobre el dret a la veritat de l'ONU ressalta la falta d'una política de l’Estat espanyol consistent, especialment, en matèria d’escatiment de la veritat i d'accés a la justícia

En el seu informe final, presentat el 27 de gener en el període de sessions del Consell de Drets Humans de l'ONU - celebrat entre el 8 i el 26 de setembre- subratlla, en línies generals, que la manca d'una política estatal consistent i incloent es tradueix en una gran distància i desconfiança entre les posicions institucionals i les de les víctimes i associacions, que en gran mesura se senten oblidades i són les que majoritàriament duen a terme les iniciatives en nom de la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Per això, es fa necessari que Estat i ciutadans treballin conjuntament en la implementació de mesures, de tal manera que hi hagi un compromís estatal ple i coordinat entre les diferents institucions públiques en la promoció de cadascun dels drets del mandat i una protecció legal igualitària per a totes les víctimes.

En relació amb el dret a la veritat, el relator incideix en la necessitat que es creï un sistema oficial, que pot adoptar entre altres, la forma d'una comissió de la veritat, per donar resposta a les demandes de víctimes i associacions, promovent la seva participació i que, almenys, sistematitzi la informació existent, d'accés als arxius i implantant processos d'investigació que ofereixin un reconeixement oficial a les víctimes.

A més, el relator afegeix que l'Estat ha de participar en les exhumacions, assignant els recursos necessaris i assegurant l'actuació de les autoritats judicials en tots els casos i que ha d'establir una política d'accés a tots els arxius i fons, d'acord amb els estàndards internacionals aplicables.

Per a la promoció de la justícia, s'han d'eradicar tots els obstacles existents en l'accés a la investigació, amb especial consideració cap a aquells que estiguin en contra dels estàndards i obligacions internacionals, així com, ha d'assegurar, la col·laboració de la justícia espanyola en processos a l'exterior, adoptant mesures contra el debilitament de l'exercici de la jurisdicció universal.

En relació amb les garanties de no repetició, l'informe aplaudeix la retirada de símbols franquistes a través de les disposicions de la Llei 52/2007 i, recomana que als símbols i monuments encara existents, se'ls doti d'un nou significat, amb una funció educativa i preventiva.

L'educació en drets humans es presenta com una garantia clau en nom de la prevenció, amb especial importància en el cas dels funcionaris públics, que han de conèixer la responsabilitat de les institucions de l'Estat a les violacions greus dels drets humans i del dret humanitari durant el període franquista.

Finalment, entre les mesures reparadores es recomanen l'ampliació del reconeixement i de la cobertura dels programes de reparació a víctimes no emparades amb anterioritat, tenint especialment en compte els danys soferts per les dones i, la nul·litat efectiva de les sentències adoptades durant la guerra Civil i el franquisme en violació dels principis fonamentals del dret i del degut procés.