Propostes per millorar l’eficàcia del Tribunal Europeu de Drets Humans

El Tribunal Europeo de Drets Humans, òrgan encarregat de vetllar pel compliment del Conveni Europeu de Drets Humans en els 47 estats membres del Consell d'Europa, pateix una sobrecàrrega de treball crònica a causa del gran nombre de demandes que rep. Aquest col·lapse no és una situació nova, fa dècades que el gran nombre de casos que es presenten davant el Tribunal supera la capacitat dels 47 jutges i el cos de funcionaris, d'unes 600 persones, la meitat d'elles, juristes. De fet, des dels anys 90 no han estat pocs els intents per alleugerir la aquesta sobrecàrrega. L'últim, durant Conferència de ministres del Consell d'Europa, celebrada a Brighton, a l'abril de 2012.

A la Conferència de Brighton es van introduir petites mesures que, per l'Institut de Drets Humans de Catalunya, més que alleugerir el volum de treball del Tribunal deterioren la seva independència i restringeixen l'accés de les persones a la justícia. Davant d'aquesta situació, el comitè d'experts del Consell d'Europa encarregat de la reforma tant del Tribunal com de tot el sistema europeu de protecció dels drets humans va obrir al novembre de 2013 un procés de consultes per obtenir informació i propostes que els ajudin a millorar la eficàcia de tot el sistema.

L'IDHC ha participat en el procés i va preparar una proposta amb dotze mesures que contribuirien a millorar el funcionament del Tribunal. Aquestes mesures estan encaminades a tres objectius principals: millorar la protecció dels drets individuals reconeguts al Conveni, reduir el nombre de casos pendents al Tribunal i millorar la implementació de les sentències als estats.

Mesures proposades per l’IDHC

1. Per l'IDHC la subsidiarietat garanteix a mig termini la subsistència del sistema europeu de protecció dels drets humans. Per a això seria necessari reforçar el control i seguiment d'aquells estats en què les sentències del TEDH posen de manifest errors estructurals dels se ordenaments jurídics interns .

2. Per altra banda, s'hauria d' incloure explícitament al text del Conveni Europeu de Drets Humans l'obligació dels estats d'acceptar l'eficàcia erga omnes de les sentències del TEDH , així com que el mateix Tribunal declari l'obligatorietat dels efectes interpretatius de les seves decisions. Com a efecte àmpliament reconegut per la doctrina, la jurisprudència i en bona mesura per part dels governs, la seva inclusió explícita en el Conveni servirà per reforçar el valor interpretatiu erga omnes de les seves sentències. D'aquesta manera, si les instàncies internes, administratives i judicials incorporen en la seva pràctica la jurisprudència d'Estrasburg s'evitaran, a més, l'arribada de noves demandes davant el TEDH. En aquest sentit, es podrien establir acords de col·laboració amb entitats internes (ombudspersons estatals i regionals) que ajudin a millorar l'execució de les sentències i supervisin la seva correcta execució.

3. Paral·lelament, l'IDHC considera que també s'ha de millorar l'execució de les sentències del Tribunal. En relació a aquesta qüestió es proposa modificar el Conveni i incloure l'obligació dels estats d'introduir un mecanisme de revisió de les sentències dels tribunals nacionals.

4. Un altre aspecte sobre el que es posa especial èmfasi és la necessitat d'enfortir la formació en relació a tot el sistema europeu de protecció dels drets humans, tant a nivell universitari com també entre els funcionaris i treballadors de l'administració pública.

5. Dins el marc del reconeixement de la obligatorietat dels efectes interpretatius de les sentencies de Estrasburg, el Tribunal ha de dotar de més claredat a les seves decisions. Sobretot en aquelles que imposen canvis estructurals en els sistemes jurídics interns. Aquesta mesura ajudaria a legitimar les normes vinculants d'interpretació de les sentències .

6. Amb la finalitat de garantir els drets individuals dels sol·licitants, l'IDHC recorda la necessitat de millorar el sistema d'assistència jurídica gratuïta i establir un fons d'assistència legal ja que, en cap cas, cap persona pot quedar exclosa de la jurisdicció del Tribunal degut a la falta de recursos econòmics.

7. En relació amb els criteris d'admissibilitat de les demandes presentades, es considera necessari mantenir una interpretació flexible de l'article 47 del Reglament del Tribunal, acabat de reformar. Segons aquest, tota demanda que es presenti de forma incompleta no serà admesa i, per tant, només aquelles demandes completes i que reuneixin totes les exigències previstes seran admeses i preses en consideració.

8. Es proposa també modificar el Conveni amb la finalitat d' introduir mesures de reparació que vagin més enllà que la simple reparació econòmica compensatòria. D'aquesta manera, el Tribunal no s'hauria de limitar a establir la infracció i hauria d'incloure més detalls sobre els recursos efectius disponibles, juntament amb la necessitat que el Comitè de Ministres supervisi la seva execució.

9. La necessitat de motivació de les decisions del jutge únic també és una qüestió fonamental i per això s'hauria d'incloure en el Conveni o en el Reglament del Tribunal. S'hauria de mencionar com a mínim la causa concreta d'inadmissibilitat i motivar-la mínimament per tal d'evitar la inseguretat jurídica i la frustració que provoca tenir una decisió d'inadmissibilitat sense la més succinta argumentació de les raons que la sustenten. A més seria pedagògic pels lletrats demandants i per no repetir errors processals.

10. S'adverteix la necessitat d'incorporar de forma clara en el mateix Conveni o en el Reglament el caràcter vinculant de les decisions adoptades per aquest, ja que d'aquesta forma s'aclariria qualsevol dubte que pogués sorgir i s'intensificaria el paper del Tribunal en totes les fases del procés.

11. Crear un sistema de sancions pels estats que de forma sistemàtica incompleixin les sentencies d'Estrasburg, o que no compleixin en casos específics però greus.

12. Per últim, davant l'incompliment de les sentències, es proposa incorporar una clàusula segons la qual els estats que violen el Conveni amb major freqüència, hagin d'augmentar la seva contribució al pressupost del Tribunal , fet que en cap cas perjudicaria als estats que sí compleixen, i generant a més, un augment de recursos econòmics del propi Tribunal.