Prou excuses per les morts al mar: feu política, salveu vides!

Davant la cimera extraordinària del 23 d'abril del 2015 de la UE, la Xarxa Euromediterrània de Drets Humans (REMDH) fa una crida als 28 caps d'Estat i de Govern perquè reconsiderin urgentment el paquet de mesures per fer front a la crisi humanitària a la Mediterrània. La REMDH exhorta els líders de la UE a ampliar el seu enfocament, més enllà de la vigilància i el control de les fronteres, cap a una veritable perspectiva basada en els drets humans –centrada amb la protecció dels migrants i dels refugiats.

En un context mortal d’una magnitud colpidora, la REMDH lamenta profundament que el pla de 10 punts recolzat pel Joint Foreign and Home Affairs Council no faci més que traduir la tossuderia de la UE per fer front als reptes de la migració a través del prisma de la seguretat més estricta i del control fronterer. La negativa de la UE a reconèixer l’arrel dels fluxos migratoris és particularment preocupant, atès que el pla proposat és una mera rèplica del pla  inadequat implementat arran del naufragi de Lampedusa a l’octubre del 2013.

La REMDH demana als membres del Consell de la UE a aprofitar l'oportunitat d'aquesta cimera d'emergència per reaccionar davant d'una crisi d'una magnitud sense precedents, oferint una resposta igualment sense precedents per fer front als canvis de la migració. A mesura que el mar Mediterrani s'està convertint en la fossa més mortífera per als migrants i els refugiats, és urgent que els líders europeus es dediquin a reformular polítiques, en línia amb els principis de la UE, en lloc d’impulsar les mateixes mesures que han convertit el Mediterrani en un cementiri per a milers de persones d'innocents.

Des de principis del 2015, més de 1.500 persones han mort o desaparegut a la Mediterrània. Aquestes estimacions estan probablement per sota de les xifres reals i se sumen al trist nombre de 3200 persones que van perdre la vida al mar el 2014 (segons l'OIM). Aquestes tragèdies no són noves, però cada vegada creixen més. Durant els últims quinze anys, la REMDH, juntament amb altres organitzacions de la societat civil, han expressat constantment la seva preocupació sobre la base de proves documentades: les polítiques migratòries de la UE tenen un impacte molt negatiu en els drets dels migrants i dels refugiats.

En aquest context, la REMDH demana que des de la UE es tirin endavant els següents compromisos:

- Impulsar mecanismes sòlids de Cerca i Rescat (SAR, en les sigles en anglès), en lloc de reforçar les capacitats de Frontex. Frontex no és una agència del SAR. La UE hauria de prioritzar urgentment les tasques de recerca i salvament per sobre de la vigilància, i proporcionar suport financer i tècnic a les autoritats competents del SAR en tots els països de la UE afectats.

- Obrir vies legals a tots els migrants i aturar les polítiques de visat de curta durada, assegurant-se que els refugiats tinguin accés al territori europeu, on cada situació pugui ser avaluada. La REMDH insisteix que els contrabandistes no són la causa sinó la conseqüència de la impossibilitat d'accedir a territori de la UE per part dels migrants i els refugiats. Se'ls nega el dret a sortir del país -inclòs el propi- d'una manera segura i no els queda més remei que utilitzar la ruta del Mediterrani. Per tant, els líders de la UE han de reconèixer que la vulnerabilitat dels migrants i dels refugiats als abusos, tracte inhumà i degradant en el seu camí cap a Europa és el resultat directe de decisions polítiques preses.

- Oferir respostes immediates per afrontar les necessitats de reassentament de refugiats que fugen de conflictes a la regió sud i l'est del Mediterrani i de l'Àfrica subsahariana, per tal de complir amb el compromís de reassentament realitzat en les conferències de l'ACNUR; en particular pel que fa a la crisi siriana. El projecte pilot proposat per la UE és insuficient.

- Deixar de condicionar la mobilitat de les persones de tercers països per la UE, amb l’excusa de no tenir acords amb el país d'origen.

- Deixar d'associar la migració amb una amenaça a la seguretat que alimenta polítiques discriminatòries, impedint que la gent es mogui lliurement, aplanant el camí al mal tracte de persones i contradient el dret internacional. Fins ara, molts tercers països penalitzen l'emigració no autoritzada, violant així el dret a sortir de qualsevol país, que té una força vinculant en el dret internacional. La UE ha de deixar d'usar la seva cooperació exterior –incloent els oficials d'enllaç d'immigració- com a mitjà per reforçar els controls fronterers.

Mentre se succeeixen aquestes morts evitables, la REMDH reitera que en última instància fer front als desafiaments migratoris correspon als que poden prendre decisions de la UE, pel bé dels homes, dones i nens que proven sort jugant-se la vida al Mediterrani.