Quan:
10/10/2023 al 10/12/2023
On:
Formulari en línia
Quan:
06/11/2023 al 04/12/2023
On:
DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural | Sant Salvador 97 | Barcelona
Quan:
11/12/2023
On:
CC. L’Estació (Sala d’actes) | Av. Jaume Carner, 1 | El Vendrell
El teu gra de sorra
A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.
Els drets humans emergents són reivindicacions legítimes de la societat civil dirigides a la formulació de nous o renovats drets humans. Fa seixanta anys que es va redactar la Declaració Universal dels Drets Humans. Des de llavors, tant les societats nacionals com la societat internacional han patit profundes transformacions a mesura que s’intensificava la globalització, apareixent com a resultat noves necessitats humanes. Els drets humans emergents pretenen traduir aquestes necessitats en nous drets.
Els drets humans emergents són reivindicacions legítimes de la societat civil dirigides a la formulació de nous o renovats drets humans. Fa seixanta anys que es va redactar la Declaració Universal dels Drets Humans. Des de llavors, tant les societats nacionals com la societat internacional han patit profundes transformacions a mesura que s’intensificava la globalització, apareixent com a resultat noves necessitats humanes. Els drets humans emergents pretenen traduir aquestes necessitats en nous drets.
Però no tots els drets humans emergents són estrictament nous. La globalització planteja nous reptes i recorda aquells que encara estan pendents en matèria de drets humans. Per això, els drets humans emergents són, d’una banda, aquells drets que sorgeixen davant la ràpida i constant evolució de les societats globalitzades i, de l’altra, un conjunt de drets que emergeixen després d’haver estat “submergits” en l’oblit o en la indiferència dels estats i el conjunt del sistema internacional.
Entre els drets humans emergents ens trobem, des de formulacions estrictament innovadores, com el dret a una renda bàsica, fins a noves interpretacions de drets clàssics, com per exemple el dret a accedir a les medicines, una prolongació del clàssic dret a la salut.
Tot i aquesta dualitat entre nous drets i actualitzacions dels clàssics, el concepte de drets humans neix d’una visió integradora dels drets humans. Pretén acabar amb la dicotomia històrica en la que s’han dividit els drets humans: civils i polítics i econòmics, socials i culturals. I pretén superar les contradiccions entre els drets col·lectius i els individuals.
Els drets emergents suposen una nova concepció de la participació ciutadana, donant veu als actors nacionals i internacionals que tradicionalment han tingut un nul o un escàs pes en la configuració de les normes jurídiques nacionals, com les ONG, els moviments socials i les ciutats. Són, per tant, reivindicacions de la societat civil que aspira a un món més just i solidari.
Aquestes reivindicacions han adoptat diferents formulacions, entre les que destaquen la Declaració Universal de Drets Humans Emergents, elaborada en el marc del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, el setembre del 2004, i aprovada al Fòrum de Monterrey (Mèxic) el novembre del 2007.
CURS IDHC
Mòdul virtual (Taragona): Aprenentatge vivencial i participatiu. Eines pràctices per Educació en Drets Humans per a InfantsInici:
24 de septiembre