Centres i instituts universitaris de drets humans condemnem els crims d’Israel a Palestina i exigim accions urgents a la comunitat internacional

Declaració sobre Gaza dels Centres i Instituts Universitaris de Drets Humans

Els Centres i Instituts universitaris d’investigació sotasignats, membres de la Red “El Tiempo de los Derechos” (Huri-Age), que constitueix la principal referència acadèmica espanyola en el camp dels drets humans, conscients dels greus i sistemàtics crims de guerra, de lesa humanitat i actes plausiblement constitutius de genocidi que l’Estat d’Israel està cometent a Palestina i, en particular, a la Franja de Gaza, que tant de sofriment estan causant a tota la població civil, consideren necessari fer la present declaració. I així:

Pel que fa a la qüestió palestina, recorda que:

• El dret del poble palestí a l’autodeterminació ha estat reconegut per innombrables resolucions de l’Assemblea General de l’ONU i altres organismes internacionals[1], així com per les Opinions Consultives dictades per la Cort Internacional de Justícia els anys 2004[2] i 2024[3]. Les normes que recullen aquest dret del poble palestí són de caràcter imperatiu i generen l’obligació de tota la comunitat internacional de protegir-lo. Violar aquestes normes constitueix un greu crim internacional.
  
• D’acord amb les resolucions 242 (1967)[4] i 338 (1973)[5] del Consell de Seguretat de l’ONU, Israel s’ha de retirar dels territoris ocupats durant la guerra dels Sis Dies (Gaza, Cisjordània i Jerusalem Oriental). Aquesta obligació ha estat assenyalada explícitament per la Cort Internacional de Justícia en la seva opinió consultiva emesa el 19 de juliol de 2024 sobre “Les conseqüències jurídiques derivades de les polítiques i pràctiques d’Israel als Territoris Palestins Ocupats, inclòs Jerusalem Oriental”[6].
  
• D’acord amb la Resolució 194 (III) de l’Assemblea General de l’ONU, les persones palestines de la diàspora des del 1948 tenen dret a retornar a les seves llars tan aviat com sigui possible i viure en pau amb els seus veïns. Així mateix, s’han de pagar indemnitzacions en concepte de compensació pels béns d’aquells que decideixin no retornar i per tots els béns que hagin estat perduts o danyats[7].
  
• D’acord amb l’art. 49 del IV Conveni de Ginebra, “la Potència ocupant no podrà efectuar l’evacuació o el trasllat d’una part de la pròpia població civil al territori per ella ocupat” [8]; i que, per tant, la política israeliana d’establir i ampliar assentaments als territoris ocupats, particularment a Cisjordània i Jerusalem Oriental, suposa una vulneració d’aquest precepte, tal com ha estat reiteradament denunciat per l’Assemblea General, el Consell de Seguretat i la Cort Internacional de Justícia.
  
• D’acord amb l’art. 2.4 de la Carta de les Nacions Unides, queda expressament prohibit l’adquisició de territori mitjançant l’ús de la força.

Pel que fa als fets esdevinguts a Palestina a partir del 7 d’octubre de 2023, denuncia que:

• L’acció perpetrada per grups armats palestins el 7 d’octubre de 2023, que va causar la mort de més de 1.200 ciutadans israelians i el segrest de més de 250, s’ha de qualificar com a acte terrorista, en violació del dret a la vida i a la llibertat personal. Aquest acte terrorista hauria d’haver estat perseguit amb els instruments propis de l’Estat de Dret, és a dir, amb forces policials i un sistema judicial garantista.
  
• La reacció de l’Estat d’Israel a aquest acte terrorista ha estat absolutament desproporcionada i s’ha produït en flagrant violació del marc internacional de protecció dels drets humans. La resposta israeliana constitueix una violació del principi de prohibició de recórrer a l’ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol Estat, sense fer distinció, a més, entre objectius militars i civils, constituint un càstig col·lectiu contra tota la població civil de la Franja de Gaza. En concret, denunciem que s’han produït violacions del Dret Internacional Humanitari com:
  • Atacs militars directes contra població civil, molts d’ells dones, nens i nenes, i béns civils. Particularment greus són els atacs a població civil desarmada en els escassos punts de subministrament d’aigua i aliments permesos per la potència ocupant.
  • Presa d’ostatges i desaparició forçada de persones.
  • Càstigs col·lectius com el bloqueig de la Franja, els talls de subministraments o la manca d’accés a alimentació, aigua potable i medicaments.
  • Trasllat forçós de grups de persones a diferents punts de la Franja, per suposats motius de seguretat que no s’han pogut demostrar, atès que mai són els grups, sinó només les persones concretes, les que, d’acord amb el Dret Internacional, poden ser objecte de trasllat forçós, eventualitat que tampoc no s’està respectant.
  • Vulneració de l’obligació d’atendre ferits i malalts, mitjançant l’atac i destrucció de pràcticament totes les infraestructures sanitàries de la Franja.

Aquestes accions han estat verificades tant pel Consell de Drets Humans de l’ONU, com per informes recents d’Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Metges Sense Fronteres i altres organitzacions no governamentals de caràcter internacional.

Pel que fa als drets de la infància, la situació és d’una gravetat sense precedents. El Comitè dels Drets de l’Infant[9] va assenyalar, amb base en l’Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia del 19 de juliol de 2024, que els instruments internacionals de drets humans són plenament aplicables també als territoris ocupats. En conseqüència, les obligacions derivades de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que l’Estat d’Israel ha signat i ratificat, són plenament exigibles respecte de tots els nens, nenes i adolescents residents als territoris palestins ocupats.Lluny de complir amb les seves obligacions respecte dels drets de la infància, Israel ha mostrat un menyspreu sistemàtic per la vida, la integritat i la salut física i mental dels nens i nenes palestins. La destrucció d’escoles i hospitals, el desplaçament forçós, el bloqueig de l’ajuda humanitària o els actes arbitraris de violència tenen un impacte diferenciat en els nens, nenes i adolescents.

• Bona part dels actes perpetrats per l’Estat d’Israel constitueixen greus i sistemàtics crims internacionals. En particular, crims de guerra, crims de lesa humanitat i actes plausiblement constitutius de genocidi, com ja va avançar la Cort Internacional de Justícia en l’Ordre de Mesures Provisionals del 26 de gener de 2024, en l’assumpte de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi a la Franja de Gaza [10], i ha estat documentat rigorosament per diferents Relators Especials de Nacions Unides, destacant els tres informes recents de l’actual Relatora Especial sobre la situació dels drets humans a Palestina dels Territoris Ocupats des de 1967, Francesca Albanese[11]. En aquest sentit, es recorda que, segons l’art. 2 del Conveni de 1948 contra el Genocidi, els actes constitutius del crim de genocidi inclouen matances de membres del grup, lesions greus a la seva integritat física i mental, i sotmetiment intencional a condicions d’existència que hagin de comportar la seva destrucció física, total o parcial. Tots els fets denunciats i contrastats sobre el terreny per les múltiples fonts esmentades, juntament amb declaracions explícites d’alts dirigents del govern israelià, avalen la presència de l’element dolós o intencional respecte de la destrucció total o parcial del poble palestí i constitueixen, alhora, proves més que evidents per a la consideració jurídica d’aquests fets com a actes constitutius de genocidi.
  
• Mentre la Cort Internacional de Justícia continua analitzant aquesta qüestió, Israel està vulnerant l’esmentada Ordre de mesures provisionals dictada per la Cort el gener de 2024 en el sentit de “prendre totes les mesures” possibles per “prevenir” un genocidi a Gaza, reconeixent que almenys alguns dels drets reivindicats per Sud-àfrica i per als quals es sol·licita protecció són plausibles; mesures que van ser reafirmades i ampliades en les posteriors Ordres de la Cort de 28 de març i 24 de maig de 2024[12]. En aquest sentit, cal destacar que Israel està igualment vulnerant l’ordre de “prendre mesures immediates i efectives per permetre la prestació dels serveis bàsics i l’assistència humanitària que es necessiten urgentment per fer front a les adverses condicions de vida a les quals s’enfronten els palestins a la Franja de Gaza”.
• Totes les vulneracions de drets humans aquí descrites són atribuïbles a Israel, en tant que Estat membre de la comunitat internacional i, individualment, a les persones autores d’aquests crims. Tanmateix, cal subratllar que també existeix una responsabilitat de tota la comunitat internacional per no prendre les mesures necessàries per prevenir, aturar i castigar els crims contra la humanitat, els crims de guerra i els actes constitutius de genocidi comesos per Israel.

En relación a la situació de les víctimes, manifesta:

• Un profund malestar i consternació per la gravíssima vulneració dels drets humans més bàsics i inalienables, com el dret a la vida, a la integritat física i a la llibertat, i per la incalculable pèrdua de béns materials i civils.
  
• Una categòrica condemna a la prolongada i violenta ocupació il·legal del territori palestí per part d’Israel; així com de l’apartheid i actes constitutius de crims de guerra, de lesa humanitat i de genocidi que està duent a terme l’Estat d’Israel des del 7 d’octubre de 2023.
  
• Una categòrica condemna a la deliberada inacció de la comunitat internacional, en general, i la Unió Europea en particular, per posar fi a l’apartheid i als actes constitutius de crims de guerra, de lesa humanitat i de genocidi comesos per l’Estat d’Israel a Palestina.
  
• La urgent necessitat que la comunitat internacional d’Estats en el seu conjunt compleixi amb les seves obligacions a la llum de la Carta de les Nacions Unides i de tot el Dret internacional, presti tota l’ajuda requerida per part de Palestina i s’abstingui de contribuir a la prolongació d’aquest conflicte i del patiment de les víctimes.
  
• El seu ferm desig que tots els greus i sistemàtics crims comesos contra el poble israelià no quedin impunes, tant política com penalment.

Per tot l’anterior, el Grup de Treball sobre Gaza de la Xarxa “El Temps dels Drets” (Huri-Age), exigeix:

• A l’Estat d’Israel, que aturi immediatament i de manera incondicional l’ús de la força armada sobre la Franja de Gaza, els actes de genocidi i els crims de guerra i de lesa humanitat en curs, i que prengui mesures per perseguir i castigar els autors d’aquests crims.
  
• A Hamas i altres grups armats presents a la Franja de Gaza, que alliberin immediatament els ostatges vius que mantenen en el seu poder i lliurin les restes mortals d’aquells que hagin perdut la vida.
  
• A la comunitat internacional d’Estats en el seu conjunt, i a la Unió Europea en particular, que de manera urgent prenguin totes les mesures necessàries per posar fi a l’apartheid i als actes constitutius de crims de guerra, de lesa humanitat i genocidi que està duent a terme l’Estat d’Israel a Palestina; així com al reconeixement immediat del dret del poble palestí a l’autodeterminació, que ha de ser exercit, com a mínim, sobre la base territorial íntegra de Gaza, Cisjordània i Jerusalem Oriental.
  
• I en concret a la Unió Europea, que prengui immediatament totes les mesures polítiques, diplomàtiques i econòmiques que estiguin al seu abast per fer que Israel respecti el Dret Internacional Humanitari i el Dret Internacional dels Drets Humans, inclosa la suspensió i denúncia de l’Acord d’Associació amb Israel de 1995.
  
• Al Govern d’Espanya, que exigeixi un alto el foc immediat i l’accés humanitari sense restriccions a Gaza i Cisjordània, i que Israel compleixi amb les seves obligacions internacionals i amb les decisions del Tribunal Internacional de Justícia, de l’Assemblea General i del Consell de Seguretat de l’ONU. I, així mateix, que impedeixi de manera immediata tot comerç d’armes entre l’Estat espanyol i qualsevol empresa israeliana, així com la utilització dels ports marítims i els aeroports, tant civils com militars, incloses les bases militars, per a qualsevol comerç o trasllat d’armament que tingui l’Estat d’Israel com a destinatari final.
  
• A totes les empreses, universitats i operadors públics i privats, que s’abstinguin de fer negocis amb l’Estat d’Israel o qualsevol empresa que contribueixi de manera directa o indirecta a agreujar la vulneració de drets humans del poble palestí, així com a afavorir la prolongació de l’ocupació il·legal del territori palestí.

Signants

Instituto de Derechos Humanos Gregorio Peces-Barba de la Universidad Carlos III de Madrid.

Instituto de Derechos Humanos “Pedro Arrupe” de la Universidad de Deusto.

Institut de Drets Humans de la Universitat de València.

Institut de Drets Humans de Catalunya.

Observatorio de Derechos Humanos de la Universidad de Valladolid.

Observatorio Gregorio Peces-Barba de la Universidad de Jaén.

Centro de investigación de la Efectividad de los Derechos Humanos de la Universitat Jaume I.

Laboratorio “Sociedad de la Información y derechos humanos” de la Universidad de Vigo.

Observatorio de Investigaciones socio-jurídicas sobre Derechos y Libertades Fundamentales de la Universidad de La Rioja.

Grupo de Investigación, “Informática, Lógica y Derecho” de la Universidad de Sevilla.

Grupo de Investigación “La Comparación en Derecho Constitucional” de la Universidad de Cádiz.

Grupo de Filosofía del Derecho de la Universidad de Cantabria.

Grupo de Filosofía del derecho y Filosofía política del Departamento de Derecho Público de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Grupo DECADE de la Universidad de Alcalá.

Grupo de Investigación Políticas sociales y de bienestar de la Universidad de Comillas.

Grupo de Investigación Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona.

---

[1] Així, en la Resolució 7/17, del Consell de Drets Humans (A/HRC/7/L.11).

[2] Cort Internacional de Justícia. (2004). Conseqüències jurídiques de la construcció d’un mur al Territori Palestí Ocupat (Opinió consultiva). https://www.icj-cij.org/public/files/case-related/131/131-20040709-ADV-01-00-ES.pdf

[3] Cort Internacional de Justícia. (2024). Conseqüències jurídiques derivades de les polítiques i pràctiques d’Israel al Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Est (Opinió consultiva). https://www.icj-cij.org/sites/default/files/case-related/186/186-20240719-pre-01-00-en.pdf

[4] Consell de Seguretat de les Nacions Unides. (1967). Resolució 242 (1967), Qüestió de l’Orient Mitjà. S/RES/242(1967). https://undocs.org/es/S/RES/242(1967)

[5] Consell de Seguretat de les Nacions Unides. (1973). Resolució 338 (1973), Alt el foc a l’Orient Mitjà. S/RES/338(1973). https://undocs.org/es/S/RES/338(1973)

[6] https://www.icj-cij.org/sites/default/files/case-related/186/186-20240719-adv-01-00-en.pdf.

[7] Assemblea General de les Nacions Unides. (1948). Resolució 194 (III), Qüestió de Palestina. A/RES/194(III). https://undocs.org/es/A/RES/194(III)

[8] Convenció de Ginebra relativa a la protecció deguda a les persones civils en temps de guerra, 12 d’agost de 1949, 75 U.N.T.S. 287. https://www.icrc.org/es/doc/resources/documents/treaty/geneva-convention-iv-1949.htm

[9] Comitè dels Drets de l’Infant. (2024). Observacions finals sobre els informes periòdics cinquè i sisè combinats d’Israel, 16 d’octubre de 2024. CRC/C/ISR/CO/5-6.

[10] Cort Internacional de Justícia. (2024). Aplicació de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi a la Franja de Gaza (Sud-àfrica c. Israel), Ordre sobre mesures provisionals, 26 de gener de 2024. https://www.icj-cij.org/public/files/case-related/192/192-20240126-ORD-01-00-ES.pdf

[11] “Anatomía de un genocidio”, de 25 de març de 2024 (A/HRC/55/73); “El genocidio como supresión colonial, d’1 d’octubre de 2024 (A/79/384); i “From economy of occupation to economy of genocide”, de 16 de junyde 2025 (A/HRC/59/23).

[12] Cort Internacional de Justícia. (2024). Aplicació de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi a la Franja de Gaza (Sud-àfrica c. Israel), Ordre de 28 de març de 2024 (https://www.icj-cij.org/sites/default/files/case-related/192/192-20240328-ord-01-00-en.pd ) i Sol·licitud de modificació de l’Ordre de 28 de març de 2024, de 24 de maig de 2024 (https://www.icj-cij.org/sites/default/files/case-related/192/192-20240524-ord-01-00-en.pdf).