Cas Clarena: Erosió costanera, respostes comunitàries i participació en la gestió del risc des del Poble Indígena Wayuu

El document dividit en dues parts, analitza la situació de la comunitat indígena Twuliá, pertanyent al Poble Wayuu i situada en Cachaca III, Riohacha (La Guajira), Colòmbia, enfront de l'erosió costanera i els seus efectes sobre el territori, els mitjans de vida i la mobilitat humana. En la part de diagnòstic mostra que la pèrdua progressiva del territori ha afectat habitatges, espais comunitaris, un cementiri ancestral i un aljub, a més d'activitats com la pesca, la recol·lecció i el pasturatge. Aquestes afectacions es relacionen amb drets com l'habitatge, l'aigua, l'alimentació, la cultura, l'autonomia i la continuïtat comunitària.

La recerca adopta una metodologia qualitativa, participativa i situada, basada en el diàleg de sabers i la coproducció de coneixement amb la comunitat. Es van utilitzar entrevistes, tallers amb joves i dones, revisió documental, anàlisi jurídica i tècnic, així com informació produïda per la pròpia comunitat. El document destaca especialment l'acompanyament de Clarena Fonseca i la importància d'incorporar coneixements comunitaris, perspectives de gènere i interseccionals i criteris de cura i confidencialitat.

Un de les principals troballes és que l'erosió costanera constitueix un procés progressiu i multicausal que ja ha provocat desplaçaments i manté un risc permanent de noves sortides, però també d'immobilitat dels qui romanen pel seu fort arrelament territorial. La comunitat ha desenvolupat mecanismes propis de monitoratge de l'erosió i proposa una gestió autònoma del risc, combinant mesures d'infraestructura, restauració ambiental, regulació, seguiment i participació efectiva. Els impactes són diferenciats, especialment per a les dones i les noves generacions, a causa de la pèrdua d'activitats econòmiques, coneixements i formes de relació amb el territori.

El diagnòstic jurídic identifica obligacions derivades del dret internacional, regional i colombià en matèria de drets humans, canvi climàtic, gestió del risc, participació i protecció de pobles indígenes. Destaquen els criteris de la Cort Constitucional de Colòmbia sobre desplaçament associat a desastres, canvi climàtic i degradació ambiental, així com la Llei 2577 de 2026, que reconeix específicament aquest fenomen i estableix bases per a una política pública. No obstant això, el document assenyala buits i dificultats en matèria de prevenció, participació efectiva, protecció de les persones desplaçades i consideració de les dimensions culturals i territorials.

Finalment, en la part de recomanacions, el document planteja la necessitat de prioritzar la prevenció de nous desplaçaments i garantir condicions segures de permanència, protegir les persones desplaçades i retornades, assegurar la participació efectiva i el govern propi, enfortir la gestió comunitària del risc i establir garanties adequades per a qualsevol eventual relocalització. L'enfocament proposat entén la resposta al risc climàtic no únicament com una qüestió d'infraestructura, sinó com una obligació de drets humans que ha de preservar el territori, la cultura, els mitjans i modes de vida i la capacitat de decisió de la comunitat.