El sistema falla en la concepció del dret d'asil i la gestió de les persones refugiades

El passat dijous, 26 de novembre, el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, i la directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Estel·la Pareja, van participar en la conferència ‘La crisi dels refugiats a debat. Dret d’asil i refugi’, dins de la X Jornada de Formació que organitzava el Fòrum de síndics, síndiques, defensors i defensores locals de Catalunya (Fòrum SD). En aquesta, ambdós van qüestionar la resposta que se'ls està donant a les persones refugiades que arriben a territori europeu.

David Bondia va centrar la seva intervenció en la idea de veure el dret d’asil com un privilegi que atorga l’Estat a un nombre determinat d’entre tots els demandants  de protecció internacional, i en  la necessitat de reformar la concepció del dret d’asil per a ser reconegut com un dret humà que els Estats tenen l’obligació de garantir, tal com es va establir a la Declaració Americana dels Drets i Deures del Home i en la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això va criticar que des de la comunitat internacional s’estiguin buscant respostes a l’actual crisi de refugiats en funció de quotes.

L’asil és un dret humà inclòs a la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, desenvolupat en la Convenció de Ginebra de 1951 i en el Protocol de Nova York de 1967. Segons l'article 14 de la Declaració, “en cas de persecució, tota persona té el dret de buscar asil, i a gaudir d’ell, en qualsevol país”, de manera que l’Estat té l’ obligació d’atorgar la protecció a tota persona que acrediti trobar-se en aquesta situació.

Per David Bondia, actualment existeix un intent de perversió del dret d'asil; “amb aquestes accions estem creant una societat del menyspreu que comença a rebutjar l’arribada de refugiats i a justificar el tancament de fronteres argumentant que Europa ja no pot assumir més persones”. A la seva ponència, va exposar que, més que una crisi de refugiats, hi ha una "crisi d'Europa" que s'està carregant l'Estat de Dret i que a més no reconeix les seves responsabilitats en els conflictes dels què fugen aquestes persones.

El president de l’IDHC va destacar que en matèria de drets humans s’està donant u un missatge equivocat, perquè es parla de drets més i menys cars. Els dret necessiten polítiques per ser implementats i són aquestes les que els fan cars, a tots. Bondia va defensar que no s’han de valorar els drets en funció del cost sinó de las necessitats a les quals donen resposta. 

A la conferència, que va tenir lloc a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i va estar moderada pel síndic municipal de Greuges de Sabadell, Josep Escartín, van acudir defensors dels 43 municipis que formen part del FòrumSD. El president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya va assenyalar que els síndics i sindiques tenen la tasca fonamental d’ informar i sensibilitzar a la població per tal d’aturar determinats discursos en contra les persones refugiades.

Durant la conferència es va fer èmfasi en la importància de prendre consciència que "les persones refugiades tenen els mateixos drets que les persones del territori" i es va destacar, amb referència als síndics i síndiques, que és necessari que es perdi la por a denunciar i que s’ha de fer un seguiment per què es compleixin les polítiques previstes.

No obstant això, per David Bondia és fonamental que es tingui en compte en tot moment que cal fer visibles a les víctimes, i que, més que víctimes, els refugiats són supervivents que destaquen per la resiliència. Així doncs, aquestes persones volen ser reconegudes com a refugiats però, sobretot, com a persones que volen desenvolupar els seus projectes de vida. Segons les seves paraules,, “ens correspon a nosaltres transformar la societat del menyspreu que s’està intentant crear des d’instàncies governamentals en una societat de la decència on cap persona quedi exclosa, per la seva procedència, del gaudiment dels drets humans i de les llibertats fonamentals”.

Davant la pregunta del Síndic emèrit de Mollet, Bondia també es va pronunciar respecte als canvis en el procés per demanar la nacionalització i les taxes que s’hauran de pagar per obtenir-la. “Hem posat preu a una bandera i a una nacionalitat . Això és discriminatori", ha afirmat en finalitzar la seva ponència.

Per la seva part, Estel·la Pareja va denunciar que el sistema d'acollida està fallant i va donar xifres per exposar les dimensions que està assolint la situació dels refugiats. A tall d'exemple, va destacar que hi ha 60 milions de persones desplaçades a la força avui en dia, una xifra que comença a superar "l’èxode humà generat per la II Guerra Mundial".

Estel·la Pareja també va explicar la feina que realitza la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats per gestionar l'arribada de persones desplaçades i els programes que els hi adrecen. Actualment, la CCAR gestiona 41 de les 107 places d'acollida que hi ha a Catalunya per a sol·licitants d'asil.

[Article de Carla Giné @Carlagv_92, col·laboradora de l'IDHC]