Els drets de la infància a Catalunya, en risc

El 2014, més de 4.000 infants vivien separats de la seva família per maltractament i amb mesures protectores a Catalunya. Al 2012, gaire bé el 30% dels menors de setze anys es trobaven en situació de vulnerabilitat social. El 2011, el 13% vivien en llars amb tots el seus membres a l’atur. El mateix any, només l’1% del PIB va ser destinat a polítiques de protecció social adreçades a la infància i la família a Catalunya.

Aquestes són algunes dades dels darrers informes del Síndic de Greuges que revelen la greu situació de la infància a Catalunya. Una qüestió sobre la que treballen molts dels guardonats pel Premi Solidaritat. Tots coincideixen a l’hora de senyalar la pobresa, la desigualtat social i la manca d'accés a serveis públics com els principals factors que impedeixen la plena garantia dels drets de la infància a casa nostra.

Per al president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, la crisis ha tingut una greu repercussió sobre la infància, ja que “l’especial vulnerabilitat de la infància s’ha vist agreujada per les retallades socials aplicades per aquells que no creuen en lo públic malgrat estar obligats a gestionar-ho”.

El Premi Solidaritat reconeix aquelles persones i col·lectius que defensen els drets humans a Catalunya i al que es poden fer arribar candidatures fins al proper 10 de desembre.

La situació de la infància a Catalunya va ser destacada per varis dels guardonats pel Premi Solidaritat quan vam preguntar-les sobre les vulneracions de drets humans que es produeixen a Catalunya. El president de la Fundació Marianao (Premi Solidaritat 2005), Xavier Pedrós, explica que la desigualtat social  es troba a l’origen de molts dels problemes que es viuen a la comarca de Baix Llobregat i que afecten directament a les famílies. Pedrós relata casos de "nens i joves amb situació d'alt risc, famílies amb membres que es troben a la presó i joves que estan sempre al carrer, sense feina i sense oportunitats per formar-se". Per ell aquesta realitat ens mostra una ciutat oculta, conseqüència de les desigualtats socials. Pedrós considera que en aquest context "els drets humans esdevenen paper mullat i paraules hipòcrites i buides per moltes persones, que es troben 'descartades i ningunejades'".

Al mateix context, Justícia i Pau (Premi Solidaritat 1992) identifica la pobresa infantil com a "un factor que genera i generarà greus dificultats per exercir drets fonamentals a molts infants". Les dades dels informes del Síndic de Greuges revelen que des del 2009 el risc de pobresa infantil ha seguit augmentant a Catalunya, fins al punt que el Síndic ha recomanat, en 2015, que es declari la pobresa infantil una situació d'emergència social. Per David Bondia, “uns serveis públics que només es fonamentin en l’assistencialisme no tindran mai capacitat de revertir situacions de pobresa estructural com és la d’una gran part de la infància a casa nostra. Si parlem de sanitat, d'educació, de serveis socials, etc...hem de ser conscients que estem parlant de drets humans”.

Per fer-li front a situació de vulnerabilitat que viuen molts nens i nenes, Pallassos Sense Fronteres (Premi Solidaritat 2005) fa servir la seva principal eina: el riure. Acostumats a treballar en situacions de conflictes i desastres naturals, a Catalunya Pallassos Sense Fronteres actuen buscant "donar suport a la infància afectada per la crisi social i econòmica i per situacions especials com la reclusió en unitats materno-infantils de presons, en centres de menors o l'estada en centres d'educació especial".

Què motiva i impulsa la feina en defensa dels drets humans a Catalunya

A Jordi Cots, Premi Solidaritat 2008, li preocupa especialment algunes situacions com l'existència del bulling i l'educació. Cots, que va ser el primer adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels drets dels nens (1997-2004), és prou emfàtic en la seva anàlisis: "caldria abordar decididament la qüestió de la igualtat d'oportunitats en educació a fi que tots els infants, des de bon començament, estiguin en situació d'assolir el màxim de desenvolupament possible de les seves potencialitats amb independència del seu medi d'origen".

La manca d’igualtat en l'educació també ha sigut objecte de atenció del Síndic de Greuges. El Informe del 2015 alerta de la "guetització" d'algunes escoles catalanes. Per exemple, en el curs 2011/2012 hi havia 78 centres de primària amb més d'un 50% d'alumnat estranger. Per al Síndic aquesta realitat "suposa una vulneració dels principis de no-discriminació, d'igualtat d'oportunitats i de cohesió social en l'exercici del dret a l'educació”, tal com es recull a l’Informe sobre els Drets de l'Infant - Les 30 Propostes Clau, de desembre 2015. Bondia alerta que “no podem oblidar que els menors immigrants o els fills d’immigrants també són els nostres menors. Distingir entre els nascuts aquí i els nouvinguts és clarament discriminatori”.

Els menors estrangers són la principal preocupació de l'últim Premi Solidaritat 2015, l'Associació Noves Vies, que treballa en l'àmbit judicial al que han de fer front els menors immigrants no acompanyats a Catalunya. “Cal un canvi en la forma d'atendre a aquests menors immigrants per part de l'administració", ens expliquen des de l'Associació. "Actualment manca una assistència a menors tutelats per la Generalitat en quant a l’atenció jurídica, a l’asil i a possibles víctimes de tracta". Des de l'entitat també es mostren preocupats amb les dificultades d'accés a l'assistència sanitària i la manca d'atenció a aquests menors que viuen al carrer.

David Bondia crida la atenció a les responsabilitats dels poders públics: “la implementació dels drets humans no es pot guiar en funció dels costos sinó que ha de ser en funció de les necessitats. Avui en dia, més que mai, la infància necessita d’uns serveis públics que atenguin les seves necessitats, no només en drets civils i polítics, també en drets econòmics, socials i culturals”.

Premi Solidaritat 2016

Aquestes són algunes de les històries que ha volgut reconèixer i visibilitzar durant aquests anys el Premi Solidaritat, històries darrere de moltes de les conquestes de drets a les nostres societats. 

En l’edició d’enguany, el Premi Solidaritat vol seguir retent homenatge la feina, l’esforç i el compromís de persones i entitats imprescindibles en la lluita pels drets humans a Catalunya. Recordeu que és possible presentar candidatures pel Premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya 2016 fins al 10 de desembre.

A poc a poc, anirem coneixent més i més històries del(s) Premi Solidaritat.