Estem renovant la nostra web, pot ser trobis alguns problemes o errades. En breu estarà totalment operativa. Gràcies per la paciència

Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Historial de notícies

Sala de premsa, Incidència, Recerca | Dijous, 13 de setembre de 2018

L'IDHC i el Col·lectiu Orlando Fals Borda es reuneixen amb el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades de Nacions Unides per tractar la situació a Colòmbia


Sala de premsa, Incidència | Dimecres, 12 de setembre de 2018

L'IDHC es suma a la campanya "Recolza a les organitzacions que lluiten per la democràcia i les llibertats"


Sala de premsa, Incidència | Dilluns, 20 d'agost de 2018

Memorial Berta Cáceres a Barcelona


Incidència | Divendres, 17 d'agost de 2018

[COMUNICAT] Un any desprès del 17A


Veure més

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Agenda i calendari d'actes

Comunicació amb Enfocament de Génere i Drets Humans, eines per a un periodisme humà (3a edició)

Quan:
De l'17 de setembre al 31 d'octubre del 2018

On:
AulaIDHC


ET DESTAQUEM

Seminari Internacional: El sistema integral de veritat, justícia, reparació i no repetició colombià davant les desaparicions forçades: ¿què serveix d'exemple per a Espanya?

Quan:
28 de setembre del 2018, 09:00

On:
Facultat de Dret (UB) Avinguda Diagonal, 684 | Sala de Juntes (Edifici nou, 4ª planta)


Ciutats Defensores dels Drets Humans 2018. Edició tardor

Quan:
De l'1 a l'11 d'octubre del 2018, 09:00

On:
Barberà del Vallès, Castelldefels, Prat del Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Girona, Granollers, Molins de Rei, St Boi de Llobregat, St Cugat del Vallès, St Joan Despí, St Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramanet, Terrassa, Viladecans


Veure més

Sala de premsa, Incidència | Dimarts, 29 de maig de 2018

Es crea el primer catàleg de serveis a Barcelona per a víctimes de discriminació i de delictes d'odi

Un estudi detecta 37 serveis contra l'odi i la discriminació a Barcelona i recomana millorar la seva coordinació i professionalització


Segons dades de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals (2017), 9 de cada 10 persones que han patit agressions a Europa per motius d’odi o discriminació no denuncien els fets. A Barcelona, això també passa. En molts casos les persones víctimes de delictes d’odi i de discriminació no se senten com a tal, no saben que poden denunciar-ho o no s’atreveixen a fer-ho per manca de confiança en les administracions o els cossos policials. A vegades tampoc denuncien perquè no saben a on dirigir-se.

A Barcelona s’han identificat 37 entitats i administracions públiques que actualment ofereixen serveis per atendre a les víctimes de delictes d’odi i de discriminació. Aquest serveis es recullen per primer cop en un catàleg elaborat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) juntament amb la consultora social Spora Sinergies i la col·laboració de Sos Racisme i el finançament de la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona. El catàleg sorgeix de l’estudi L’abordatge dels delictes d’odi i les discriminacions a Barcelona, en el qual s’han enquestat a 125 entitats i serveis públics a la ciutat, així com persones expertes i representants d’organitzacions de referència i víctimes de delictes d’odi i discriminació.

Com són els serveis?

Malgrat totes les entitats i serveis analitzats intervenen sobre els delictes d'odi, el 42,9% manifesta que aquesta no és la seva funció, mentre que per un 26,2% no és la prioritària, i per un terç (31%) és la seva tasca principal.

Pel que fa als col·lectius atesos, les organitzacions i serveis enquestats atenen majoritàriament a persones en situació de pobresa i exclusió social (40,5%), seguit de les que pateixen problemes de salut mental (31%), dones (28,6%), persones nouvingudes (26,2%) i col·lectius LGTBQI (21,4%).

Cal avançar cap a la professionalització i la coordinació

L’estudi conclou que a Barcelona encara hi ha camí a recórrer en la professionalització i la coordinació d’aquests serveis per assegurar una atenció adequada a les víctimes d’actes discriminatoris. Segons l’estudi, el 40% de les entitats no coneix l’Estatut de la Víctima, on es recullen els drets que emparen a les persones que pateixen qualsevol tipus de delictes. El 35% desconeix els articles del Codi Penal on es tipifiquen els delictes motivats per odi i discriminació i menys d’un terç compta amb professionals específics per tractar aquestes casos.

Derivació o servei integral

L’atenció a les víctimes requereix una atenció integral i multiplicitat de recursos que a Barcelona una sola entitat no pot oferir i per tant ha de derivar el cas. Aquesta derivació, depenent de la situació, es fa a altra entitat de referència o bé a instàncies policials o judicials.

La derivació és l’acció més comú quan les entitats detecten casos de delictes d’odi o discriminació (66,7%). Aquesta dada il·lustra que les entitats, generalment, es centren en l’atenció psicosocial (50%) i faciliten informació bàsica (47,6%), però no poden donar resposta a totes les  necessitats que les víctimes d’un delicte d’odi requereix com és l’assessorament legal i l’accés a serveis de protecció.

Les entitats són el principal marc de seguretat de les víctimes

Aquesta és una de les característiques més destacades per part de les víctimes entrevistades a l’estudi. Per a moltes d’elles, les entitats representen l’únic espai on poden verbalitzar la seva experiència sense por a ser qüestionades. Establir aquest vincle de confiança és fonamental per a poder fer un bon acompanyament i engegar la resta d’accions que assegurin l’exercici dels drets de les víctimes. 

Una cobertura legal deficient i manca de claredat conceptual. LLibertat d’expressió, discurs d’odi o delicte d’odi?

El principal mecanisme sancionador de les conductes discriminatòries o motivades per l’odi en el marc legal actual és el Codi Penal[1]. El recorregut d’una denúncia per aquesta via té unes conseqüències sovint negatives per les persones que han estat víctimes (notablement la revictimització) i requereixen d’uns recursos i un acompanyament que no està a l’abast de la majoria d’elles o que simplement no ofereixen els serveis per a víctimes. 

D’altra banda, la redacció de l’articulat del Codi Penal que tipifica el discurs d’odi punible o delicte de discurs d’odi està marcat per la vaguetat en les definicions i dóna un ampli marge d’interpretació.

La manca d’una única definició consensuada de delictes d'odi i la frontera entre el dret fonamental de la llibertat d’expressió i del discurs d’odi limiten la capacitat d'acció davant les agressions i discriminacions.

D’acord amb les participants a l’estudi s’haurien de elaborar lleis específiques per la protecció de cada col·lectiu (com les que existeixen per a la violència masclista o per a garantir els drets de les persones LGTBQI) o bé una llei integral sobre delictes d’odi i comportaments discriminatoris.

Principals recomanacions de les persones participants a l’estudi

  • Creació de protocols estandaritzats de coordinació entre entitats i agents i crear una estratègia integral i transversal d’abordatge de la problemàtica.
  • Millorar i ampliar la cobertura legal.
  • Millorar la prevenció a través de la sensibilització i l’educació en tots els àmbits i totes les institucions socials: escoles, llocs de treball, hospitals, entitats, cossos policials i estaments legals, etc.
  • Anar més enllà de la denúncia: crear estratègies d'atenció de les persones víctimes i de reparació de danys no només centrats en la denúncia, posant el focus en l'ajuda mútua i el suport moral i psicològic.

Estudi

L’estudi és part del projecte “Com responem als delictes d’odi? Anàlisi situacional, mapatge de serveis per víctimes i eines per la intervenció” realitzat per l’IDHC de la mà de la consultora social Spora Sinergies (autora de l’estudi), amb la col·laboració de SOS Racisme Catalunya i el finançament de la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

 


[1] Actualment s’està tramitant una llei administrativa per la sanció de la discriminació i l’odi contra el col·lectiu LGTBQI


Opcions de descàrrega

Et pot interessar

Sala de premsa, Incidència, Recerca | Actualitat | Dimecres, 6 de setembre de 2017

Com responem als delictes d'odi

Inici d'un estudi per identificar els serveis per a víctimes de delictes d'odi a la ciutat de Barcelona


Incidència | Actualitat | Divendres, 17 d'agost de 2018

[COMUNICAT] Un any desprès del 17A

Davant dels grups i persones que legitimen i utilitzen la violència, cal una nova política basada en la prevenció dels extremismes violents i la promoció de la Justícia Global

Recerca | Publicacions

Recerca | Publicacions

És odi? Manual pràctic per reconèixer i actuar davant discursos i delictes d'odi És odi? Manual pràctic per reconèixer i actuar davant discursos i delictes d'odi

Edoardo Bazzaco, Ana García Juanatey, Jon Lejardi, Anna Palacios i Laia Tarragona

ACTE PRESENCIAL

5a Conferència de les Ciutats signants de la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat

La ciutat de Lió, convidada a unir-se a la secretaria d'organització de la Carta Europea dels Drets Humans a la Ciutat al costat de Barcelona, Sant Denis i Nuremberg, ha estat designada, durant la sessió de cloenda el...

Quan:
De l'11 a l'12 de desembre del 2006, 10:00

On:
Lió

Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits