Estem renovant la nostra web, pot ser trobis alguns problemes o errades. En breu estarà totalment operativa. Gràcies per la paciència

Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Agenda i calendari d'actes

Comunicació amb Enfocament de Génere i Drets Humans, eines per a un periodisme humà (3a edició)

Quan:
De l'17 de setembre al 31 d'octubre del 2018

On:
AulaIDHC


Master universitari de Drets humans, Democràcia i Globalització

Quan:
De l'19 de setembre al 2 de març del 2019

On:
Universitat Oberta de Catalunya


ET DESTAQUEM

Seminari Internacional: El sistema integral de veritat, justícia, reparació i no repetició colombià davant les desaparicions forçades: ¿què serveix d'exemple per a Espanya?

Quan:
28 de setembre del 2018, 09:00

On:
Facultat de Dret (UB) Avinguda Diagonal, 684


Veure més

Sala de premsa, Incidència | Dimarts, 29 de maig de 2018

Es crea el primer catàleg de serveis a Barcelona per a víctimes de discriminació i de delictes d'odi

Un estudi detecta 37 serveis contra l'odi i la discriminació a Barcelona i recomana millorar la seva coordinació i professionalització


Segons dades de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals (2017), 9 de cada 10 persones que han patit agressions a Europa per motius d’odi o discriminació no denuncien els fets. A Barcelona, això també passa. En molts casos les persones víctimes de delictes d’odi i de discriminació no se senten com a tal, no saben que poden denunciar-ho o no s’atreveixen a fer-ho per manca de confiança en les administracions o els cossos policials. A vegades tampoc denuncien perquè no saben a on dirigir-se.

A Barcelona s’han identificat 37 entitats i administracions públiques que actualment ofereixen serveis per atendre a les víctimes de delictes d’odi i de discriminació. Aquest serveis es recullen per primer cop en un catàleg elaborat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) juntament amb la consultora social Spora Sinergies i la col·laboració de Sos Racisme i el finançament de la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona. El catàleg sorgeix de l’estudi L’abordatge dels delictes d’odi i les discriminacions a Barcelona, en el qual s’han enquestat a 125 entitats i serveis públics a la ciutat, així com persones expertes i representants d’organitzacions de referència i víctimes de delictes d’odi i discriminació.

Com són els serveis?

Malgrat totes les entitats i serveis analitzats intervenen sobre els delictes d'odi, el 42,9% manifesta que aquesta no és la seva funció, mentre que per un 26,2% no és la prioritària, i per un terç (31%) és la seva tasca principal.

Pel que fa als col·lectius atesos, les organitzacions i serveis enquestats atenen majoritàriament a persones en situació de pobresa i exclusió social (40,5%), seguit de les que pateixen problemes de salut mental (31%), dones (28,6%), persones nouvingudes (26,2%) i col·lectius LGTBQI (21,4%).

Cal avançar cap a la professionalització i la coordinació

L’estudi conclou que a Barcelona encara hi ha camí a recórrer en la professionalització i la coordinació d’aquests serveis per assegurar una atenció adequada a les víctimes d’actes discriminatoris. Segons l’estudi, el 40% de les entitats no coneix l’Estatut de la Víctima, on es recullen els drets que emparen a les persones que pateixen qualsevol tipus de delictes. El 35% desconeix els articles del Codi Penal on es tipifiquen els delictes motivats per odi i discriminació i menys d’un terç compta amb professionals específics per tractar aquestes casos.

Derivació o servei integral

L’atenció a les víctimes requereix una atenció integral i multiplicitat de recursos que a Barcelona una sola entitat no pot oferir i per tant ha de derivar el cas. Aquesta derivació, depenent de la situació, es fa a altra entitat de referència o bé a instàncies policials o judicials.

La derivació és l’acció més comú quan les entitats detecten casos de delictes d’odi o discriminació (66,7%). Aquesta dada il·lustra que les entitats, generalment, es centren en l’atenció psicosocial (50%) i faciliten informació bàsica (47,6%), però no poden donar resposta a totes les  necessitats que les víctimes d’un delicte d’odi requereix com és l’assessorament legal i l’accés a serveis de protecció.

Les entitats són el principal marc de seguretat de les víctimes

Aquesta és una de les característiques més destacades per part de les víctimes entrevistades a l’estudi. Per a moltes d’elles, les entitats representen l’únic espai on poden verbalitzar la seva experiència sense por a ser qüestionades. Establir aquest vincle de confiança és fonamental per a poder fer un bon acompanyament i engegar la resta d’accions que assegurin l’exercici dels drets de les víctimes. 

Una cobertura legal deficient i manca de claredat conceptual. LLibertat d’expressió, discurs d’odi o delicte d’odi?

El principal mecanisme sancionador de les conductes discriminatòries o motivades per l’odi en el marc legal actual és el Codi Penal[1]. El recorregut d’una denúncia per aquesta via té unes conseqüències sovint negatives per les persones que han estat víctimes (notablement la revictimització) i requereixen d’uns recursos i un acompanyament que no està a l’abast de la majoria d’elles o que simplement no ofereixen els serveis per a víctimes. 

D’altra banda, la redacció de l’articulat del Codi Penal que tipifica el discurs d’odi punible o delicte de discurs d’odi està marcat per la vaguetat en les definicions i dóna un ampli marge d’interpretació.

La manca d’una única definició consensuada de delictes d'odi i la frontera entre el dret fonamental de la llibertat d’expressió i del discurs d’odi limiten la capacitat d'acció davant les agressions i discriminacions.

D’acord amb les participants a l’estudi s’haurien de elaborar lleis específiques per la protecció de cada col·lectiu (com les que existeixen per a la violència masclista o per a garantir els drets de les persones LGTBQI) o bé una llei integral sobre delictes d’odi i comportaments discriminatoris.

Principals recomanacions de les persones participants a l’estudi

  • Creació de protocols estandaritzats de coordinació entre entitats i agents i crear una estratègia integral i transversal d’abordatge de la problemàtica.
  • Millorar i ampliar la cobertura legal.
  • Millorar la prevenció a través de la sensibilització i l’educació en tots els àmbits i totes les institucions socials: escoles, llocs de treball, hospitals, entitats, cossos policials i estaments legals, etc.
  • Anar més enllà de la denúncia: crear estratègies d'atenció de les persones víctimes i de reparació de danys no només centrats en la denúncia, posant el focus en l'ajuda mútua i el suport moral i psicològic.

Estudi

L’estudi és part del projecte “Com responem als delictes d’odi? Anàlisi situacional, mapatge de serveis per víctimes i eines per la intervenció” realitzat per l’IDHC de la mà de la consultora social Spora Sinergies (autora de l’estudi), amb la col·laboració de SOS Racisme Catalunya i el finançament de la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

 


[1] Actualment s’està tramitant una llei administrativa per la sanció de la discriminació i l’odi contra el col·lectiu LGTBQI


Opcions de descàrrega

Et pot interessar

Sala de premsa, Incidència, Recerca | Actualitat | Dimecres, 6 de setembre de 2017

Com responem als delictes d'odi

Inici d'un estudi per identificar els serveis per a víctimes de delictes d'odi a la ciutat de Barcelona


Sala de premsa, Incidència, Formació, Recerca | Actualitat | Divendres, 13 d'abril de 2018

La campanya #NoHate del Consell d'Europa finalitza amb el compromís de mantenir viu el moviment contra el discurs d'odi

L'IDHC participa a la conferència de cloenda i avaluació a Estrasburg

Recerca | Publicacions

Recerca | Publicacions

És odi? Manual pràctic per reconèixer i actuar davant discursos i delictes d'odi És odi? Manual pràctic per reconèixer i actuar davant discursos i delictes d'odi

Edoardo Bazzaco, Ana García Juanatey, Jon Lejardi, Anna Palacios i Laia Tarragona

ACTE PRESENCIAL

5a Conferència de les Ciutats signants de la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat

La ciutat de Lió, convidada a unir-se a la secretaria d'organització de la Carta Europea dels Drets Humans a la Ciutat al costat de Barcelona, Sant Denis i Nuremberg, ha estat designada, durant la sessió de cloenda el...

Quan:
De l'11 a l'12 de desembre del 2006, 10:00

On:
Lió

Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits