El passat 1 d’octubre de 2015, la Sala Quarta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre una sentència (Celaj assumpte C-290/14) que reobre i autoritza el camí per a que qualsevol reingrés irregular d’un nacional d’un tercer país pugui esser sancionat penalment.
La sentència anterior, al considerar que la Directiva 2008/115 sobre retorn, també coneguda com a “Directiva de la vergonya”, no s’oposa a que els Estats membres de la Unió Europea puguin adoptar una normativa que sancioni penalment tota nova entrada irregular d’un nacional d’un tercer país. Una vegada més, l’ús exprés i directe del dret penal sembla ser la resposta que des de la Unió Europea dóna a la migració sense autorització.
Aquesta sentència, que ha passat casi inadvertida pels mitjans d’informació, es va dictar just quan els governs de la Unió Europea s’havien mostrat incapaços d’atendre l’arribada de milers de persones que fugien de la guerra. Públicament es dóna mostra d’una aparent preocupació per la situació de les persones que arriben, mentre la via judicial de la UE va definint el que realitat es pretén fer.
Aquesta decisió, tot i que només s’ocupa de casos de reingrés –és a dir, no als que per primer cop arriben al territori de la Unió Europea-, és contrària als criteris que han establert, entre altres, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides. Aquest Grupo ha assenyalar que “la penalització de l’entrada irregular en un país supera l’interès legítim dels Estats en controlar i regular la immigració irregular[1]. De la mateixa manera, la Relatora de Nacions Unides sobre els drets humans dels migrants ha sostingut que “la detenció dels migrants amb motiu de la seva condició irregular no hauria sota cap circumstància tenir un caràcter punitiu”[2].
Malgrat aquets criteris, el TJUE argumenta en la seva sentència que la imposició d’una sanció penal d’aquest tipus s’acorda amb allò que estableix el Conveni Europeu sobre Drets Humans i, per a sustentar-lo, cita una altra de les seves sentències (Achughbabian C-329/11). Però, al revisar-se aquest altre cas, el paràgraf que es cita només fa referència a que tota imposició de sancions penals ha de respectar el citat Conveni, però no suposa autorització, ni es pot interpretar en el sentit que avali la penalització de la migració sense autorització. Els arguments del TJUE no troben en realitat cap recolzament en les normes internacionals de drets humans.
Des de l’any 2010, el comissari de Drets Humans del Consell d’Europa (COE), Thomas Hammarberg, ha criticat tota iniciativa que busqui penalitzar la immigració irregular a la Unió Europea. Cinc anys més tard, no mitjançant una llei, ni Directiva, ni Reglament, sinó per mitjà d’una interpretació del màxim òrgan jurisdiccional i intèrprete últim del Dret de la Unió Europea, tot sembla indiciar que la anomenada Europa dels drets humans està decidida a no ser-ho més, si és que algun dia ho va ser.
[Karlos Castilla és advocat especialista en drets humans i soci de l’Institut de Drets Humans de Catalunya]
[1] Nacions Unides, ―Promoció i Protecció de tots els Drets Humans, Civils, Polítics, Econòmics, Socials i Culturals, inclòs el Dret al Desenvolupament|| Gruo de Treball sobre la Detenció Arbitrària, Informe del Grup A/HR/7/4, de 10 de gener de 2008, par. 53.
[2] Nacions Unides, ―Grups específics i individus: Treballadors migrants ‖, Informe presentat per la Relatora Especial, Sra. Gabriela Rodríguez Pizarro, de conformitat amb la resolució 2002/62 de la Comissió de Drets Humans, E/CN.4/2003/85, 30 de desembre de 2002, par. 73 (expedient de prova, Volum V, annex 22 a l’escrit autònom de sol·licituds, arguments i proves, foli 1993).
