Estem renovant la nostra web, pot ser trobis alguns problemes o errades. En breu estarà totalment operativa. Gràcies per la paciència

Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Historial de notícies

Sala de premsa, Incidència, Formació, Recerca | Dilluns, 11 de desembre de 2017

Dia Internacional dels Drets Humans


Formació | Dilluns, 6 de novembre de 2017

Tres activistes de drets humans procedents d'Hondures, Bolí­via i Méxic participaran en el curs de drets humans 2018


Sala de premsa, Incidència | Dimarts, 17 d'octubre de 2017

Davant la presó incondicional dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural


Incidència | Dimarts, 17 d'octubre de 2017

Contra la pobresa i les desigualtats, exigim els nostres drets!


Veure més

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Agenda i calendari d'actes

Curs-Taller d'Anàlisi de la Realitat i Compromís Social - 2a edició

Quan:
Del 2 d'octubre al 7 maig del 2018, 10:00

On:
Espai Mercè Rodoreda de la Fundació Marianao. (Pl. Mercè Rodoreda, 5-7 de Sant Boi)


La Carta Drets Fonamentals de la UE. Justícia en acció

Quan:
Del 24 d'octubre al 28 març del 2018

On:
Barcelona i Madrid


ET DESTAQUEM

Convocatòria per enviar candidatures al Premi Solidaritat 2017

Quan:
Del 22 de novembre al 31 gener del 2018, 10:00

On:
Per correu electrònic: institut@idhc.org


Veure més

Sala de premsa, Formació | Dimecres, 30 de març de 2016

Paula Martínez: "Las mujeres han sido las que han construido caminos para el inicio de la paz"

La psicòloga i activista feminista guatemalenca és una de les dues beneficiàries de la beques del Curs Anual per a persones d'Amèrica Llatina


Paula María Martínez Velásquez és psicòloga social, activista feminista, especialment compromesa amb la lluita contra la violència que pateixen les dones. Treballa en l'entitat guatemalenca Equipo de Estudios Comunitarios y Acción Psicosocial (ECAP) com a coordinadora d'un programa que promou l'equitat de gènere, en suport a dones víctimes de violència sexual en conflicte armat i en contextos de violacions de drets humans per situacions de repressió .

 

1. Les dones amb les que treballes pateixen una doble vulneració de drets; com indígenes i com a víctimes de conflicte armant, a això s'afegeix la discriminació de gènere. Creus que el col·lectiu femení està més exposat a vulneracions de drets, més enllà de la pròpia discriminació de gènere? Per què?

Considero que sí. Guatemala és un país multicultural i hauria de ser una riquesa identitària per al país, però el sistema ha permès que el visquem amb vergonya i s'ha naturalitzat el racisme. En conseqüència, hi ha grans nivells de desigualtat entre homes i dones, i se suma a això la discriminació per gènere, on la dona indígena és discriminada per ser dona, ser indígena i a més ser pobre. Les dones indígenes i dones mestisses pobres, viuen una pobresa multidimensional. S'estima que un 47% de la població indígena viu en condicions de pobresa extrema i un 83% en pobresa.

 

Les dones han trencat el silenci i amb això han obert la bretxa per a molts casos a Guatemala, permetent un canvi transgeneracional perquè surti a la llum el que l'Estat vol callar

 

2. Quins mecanismes tenen les dones que viuen aquesta situació per reclamar i defensar els seus drets?

Ha estat difícil iniciar la lluita de les dones en aquest país a causa del racisme. Les dones han estat les que han obert bretxes i han construït camins per a l'inici de la pau i la seguretat per a elles i les noves generacions. Després del Conflicte Armat Intern, van ser les que van iniciar els moviments de recerca de desapareguts, van aconseguir el retorn de refugiats i encara que van figurar poques dones en els acords de pau són les que han gestat lluites per a les dones al país.

Els moviments de dones indígenes han tingut presència en els canvis importants al país. Després del treball de la reconstrucció del teixit social, per part d'ONGs i de la societat civil, s'han gestat espais que han permès que les noves generacions parlin i denunciïn. S'ha aconseguit de nou que s'escolti als oprimits malgrat tot el sistema mediàtic que l'Estat ha promogut per mantenir la polarització social en la societat guatemalenca. Un exemple d'això en l'actualitat són els casos de justícia transicional al país, com el Cas Sepur Zarco, en el qual les dones indígenes han denunciat l'esclavitud sexual i domèstica viscuda durant el conflicte. Tot i que Estat va ser i és l'aparell de control i de repressió, aquestes dones han trencat el silenci i amb això han obert la bretxa per a molts casos al país, permetent un canvi transgeneracional perquè surti a la llum el que l'Estat vol callar.

 

3. En què consisteix el programa que coordines?

El treball del programa en el Equipo de Estudios Comunitarios y Acción Psicosocial està orientat a atendre dones que van ser víctimes de violència sexual durant el Conflicte Armat Intern. Però també a dones víctimes de les actuals polítiques repressives de l'Estat per a l'extracció dels recursos naturals (mineria, hidroelèctriques i per agrocombustibles), així com de violacions a drets humans en general. El programa contribueix a l'anàlisi de les pràctiques de violència i discriminació amb l'objectiu de promoure l'empoderament i l'autonomia de les dones a partir de les seves realitats ètniques i culturals.

Per prevenir la violència de gènere, el programa estableix espais d'inclusió on dones, homes, adults, joves, indígenes i mestissos, principalment de l'àrea rural, puguin emprendre processos de canvi en les seves vides i comunitats basat en el reconeixement d'aquestes actituds de discriminació i exclusió cap a les dones i les diferents formes de practicar la mateixa.

Perquè hi hagi un canvi en el sistema, el programa també fomenta que les dones siguin preses en compte i es promou el seu accés a la justícia. Elles ho tenen més complicat en un país amb una estructura de discriminació i opressió, amb una justícia dissenyada des dels homes, desigual per a homes i dones.

 

El Curs Anual em donarà més eines per deconstruir el patriarcat. La violència contra la dona també s'ha naturalitzat a nosaltres i el coneixement permet reflexionar i avançar en la detecció d'aquests valors patriarcals que tenim interioritzats.

 

4. Per què et va interessar el 34è Curs Anual de Drets Humans i què esperes aprendre en ell?

La societat ha intentat que les dones no tinguem accés al coneixement perquè és important per al sistema patriarcal que ignorem aquesta informació. En particular, el curs m'aportarà coneixements amb els quals generar propostes per enfortir els processos de defensa dels drets humans de les dones indígenes amb una mirada des del gènere.

També em donarà més eines per deconstruir el patriarcat. La violència contra la dona també s'ha naturalitzat a nosaltres i el coneixement permet reflexionar i avançar en la detecció d'aquests valors patriarcals que tenim interioritzats.

 

5. Quina vivència t'agradaria compartir al taller d'experiències?

M'agradaria compartir una part de la història de les dones al meu país, les seves lluites i com l'organització per a la qual treball ha dissenyat eines i estratègies metodològiques creatives per trencar el silenci privatitzat de les dones. Em sembla interessant parlar dels mecanismes de lluita i justícia que aquest procés ha permès obrir per a les dones, com per als processos d'incidència a l'Estat i la població.

 

6. Sobre quins temes de gènere realitzeu estudis al ECAP? Pots compartir algun resultat concret que t'hagi cridat l'atenció?

ECAP sorgeix per abordar els efectes que va deixar el Conflicte Armat Intern al país, especialment en les dones. Durant aquests anys de treball, els estudis que s'han fet han permès verificar el contínuum de la violència contra les dones en nous escenaris, com són les migracions.

En el meu cas, vaig participar en un petit equip d'investigadors que realitza un estudi exploratori sobre Conflicte Armat Intern i Migracions: Dones Víctimes de Violència de Gènere, que ens permet vincular la història passada amb l'actual i com els mecanismes passats d'atac a les dones es continuen exercint en l'actualitat.

 

7. Com es tracta des de l'atenció psicosocial la vulneració de drets humans?

El treball psicosocial permet abordar els processos individuals i col·lectius des de l'afirmació de la identitat dels pobles. Amb el reconeixement i la valoració de la seva cultura s'enforteix la confiança d'aquestes persones per tenir una major autonomia i capacitat per defensar els seus drets.

 

8. Són les respostes comunitàries diferents a les que coneixem aquí? Ens podries explicar les particularitats i especificitats dels estudis comunitaris en la protecció i en la vulneració de drets humans.

Considero que cada cultura presenta unes particularitats diferents que comporta diferències en les formes d'actuar i relacionar-se de cada poble. La cultura maia té els seus propis codis de relacions i interpretació de la vida i, per tant, la forma comunitària d'interactuar és diferent. En aquest sentit, tot té un interactuar amb l'univers i des d'aquí la seva construcció, que es gesta en el respecte per la vida. La interpretació de l'ésser dona i ser home s'elaborava des de la complementarietat, no des d'una estructura de poder com en l'actualitat. Després de la invasió, ha canviat aquesta dinàmica i s'ha establert aquest procés vertical que posa en desavantatge a les dones.

ENLLAÇOS RELACIONATS

34è Curs Anual de Drets Humans. Una lluita activa per la igualtat de drets entre homes i dones

Et pot interessar

Sala de premsa, Incidència, Formació | Actualitat | Dijous, 28 d'abril de 2016

El tràfic d'éssers humans i altres mirades sobre la prostitució, temes centrals d'una sessió del Curs Anual de Drets Humans

La sessió ha servit per clarificar conceptes i reflexionar sobre temes complexos


Sala de premsa, Incidència, Formació | Actualitat | Dijous, 14 d'abril de 2016

Estefany Sharon Dávila : "Els drets de les dones es vulneren cada vegada més a Perú"

La sociòloga i especialista en matèria de gènere, drets sexuals i reproductius és una de les dues beneficiàries de les beques del Curs Anual per a les Persones de l'Amèrica Llatina

ACTE ONLINE

Convocatòria de dues borses de viatge i estada de formació per a realitzar el 34è Curs Anual de Drets Humans 2016

L'IDHC convoca dos borses de viatge i estada de formació per realitzar el 34è Curs Anual de Drets Humans: Una lluita activa per la igualtat de drets entre homes i dones, que tindrà lloc a Barcelona del 11 al 28 d'abril...

Quan:
Del 9 al 22 novembre del 2015, 00:01

On:
Enviament online

Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits