Estem renovant la nostra web, pot ser trobis alguns problemes o errades. En breu estarà totalment operativa. Gràcies per la paciència

Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Agenda i calendari d'actes

Dona'm cine, IV Concurs Internacional on-line de curtmetratges realitzats per dones

Quan:
Del 3 de desembre al 8 d'abril del 2019, 10:00

On:
En línia


Defensar els drets humans a Amèrica Llatina: accés a mecanismes de protecció internacional enfront de la criminalització

Quan:
Del 25 de febrer al 26 d'abril del 2019

On:
aulaIDHC.org


37è Curs Anual de Drets Humans 2019

Quan:
Del 18 de març al 4 d'abril del 2019

On:
Universitat de Barcelona | Aula 309 de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB Sants) | Melcior de Palau, 140 | 08014. Barcelona


Veure més

Incidència | Dimecres, 5 de maig de 2010

Racisme, immigració, tortura i lluita contra la impunitat: les assignatures pendents de l'estat espanyol

Les qüestions més discutides durant l’EPU a Espanya que s'està celebrant al Consell de drets humans de l'ONU


Avui ha tingut lloc la primera sessió de l'Examen periòdic universal a Espanya. Un mecanisme de l'ONU que analitza la situació dels drets humans al país. Els 47 estats membres del Consell de drets humans, encarregats de l'examen, van plantejar durant tres hores els seus principals motius de preocupació.

De 9 a 12 del matí es va celebrar al Consell de drets humans de l'ONU, a Ginebra, la primera sessió de l'Examen periòdic universal a Espanya. El conegut com EPU examina la situació dels drets humans en tots els països membres de les Nacions Unides. El proper divendres 7 de maig se celebrarà la segona i última sessió del EPU a Espanya.

Una delegació, presidida pel secretari d'Estat per a Afers constitucionals i parlamentaris, José de Francisco, i composada per membres de l'Advocacia de l'estat i per responsables de diversos ministeris i d'altres organismes públics com l'Observatori del Racisme i la Xenofòbia, és la encarregada de representar a Espanya durant l'examen.

A l'inici de la sessió celebrada avui, la delegació espanyola va presentar l'informe que el govern va elaborar per a ser analitzat durant l’ EPU. En 20 pàgines, tal com estableix el reglament, es recullen les iniciatives legislatives així com altres pràctiques que l'executiu ha posat en marxa per millorar la protecció dels drets humans. La resta de la sessió es va desenvolupar sota el format d'un diàleg interactiu: els estats membres del Consell van plantejar preguntes i recomanacions a les que contestava la delegació espanyola. Durant el diàleg les intervencions de les delegacions nacionals van coincidir majoritàriament al voltant de la lluita contra el racisme i la xenofòbia, els drets dels treballadors migrants, la lluita contra la impunitat i la memòria històrica i la prevenció de la tortura.

Racisme i xenofòbia
A Espanya, a conseqüència de la crisi econòmica, ha augmentat la discriminació cap a treballadors i treballadores estrangers. Més d'un estat es va referir a aquest fet i va apuntar la necessitat de reforçar la lluita contra els actes racistes i xenòfobs, en particular contra el poble gitano i la població immigrant. Concretament es va recomanar al govern elaborar i implementar plans d'acció per lluitar contra la discriminació. També es va suggerir, com una estratègia de promoció de la igualtat, reforçar l'educació en drets humans en tots els àmbits educatius.

La delegació espanyola, a través del director de l'Observatori del Racisme i la Xenofòbia, va informar que a Espanya ja existeixen mecanismes per a la integració dels immigrants i de les minories i va posar com a exemple el Pla d'Acció contra el Racisme i la Xenofòbia o el Pla d'Acció per al Desenvolupament de la Població Gitana. La delegació espanyola no va precisar, però, l'impacte, eficàcia i recursos existents per al desenvolupament d'aquests plans.

Treballadors migrants
Moltes delegacions, especialment d'Amèrica Llatina, van preguntar a Espanya sobre la Convenció de les Nacions Unides per a la protecció dels treballadors migrants i les seves famílies. Convenció que protegeix els drets dels treballadors i treballadores estrangers i que Espanya no ha ratificat, per tant, no és aplicable al país. Si bé, la ratificació d'aquest tractat internacional era una promesa electoral del Partit Socialista, la delegació espanyola va explicar que es tracta d'un "tema de difícil articulació jurídica". A més, va recordar que cap estat de la Unió Europea l'ha ratificat fins ara però que Espanya està estudiant la possibilitat de signar-ho i ratificar-ho.

Memòria històrica: Dret a la veritat i lluita contra la impunitat
En relació amb els crims del franquisme, moltes delegacions van apuntar que Espanya no adopta les mesures suficients per exhumar i identificar cadàvers i que ha de reforçar les mesures legals per lluitar contra la impunitat. Entre altres coses, es va recomanar la incorporació en el codi penal del delicte de desaparició forçosa com a crim imprescriptible, tal com exigeix la Convenció contra les desaparicions forçoses recentment ratificada per Espanya. La delegació espanyola va puntualitzar que el tipus penal de desaparició forçosa existeix a Espanya com a delicte comú des de 1995 i que, com a delicte de lesa humanitat va ser incorporat a l'any 2004, encara que no es va aclarir la imprescriptibilitat del mateix.

Durant l'examen es va recordar que el dret a la veritat és un dret fonamental de les víctimes, per la qual cosa és necessari seguir treballant en la implementació de la Llei de Memòria Històrica.

Prevenció de la tortura
La definició del delicte de tortura en la legislació penal espanyola no recull tots els aspectes que demana la Convenció per a la prevenció de la tortura i així ho van apuntar algunes delegacions que van recomanar a Espanya una definició més completa en el codi penal. La delegació espanyola va al·legar que la definició en la legislació espanyola va més enllà de l'establerta en la pròpia Convenció contra la tortura de l'ONU, que només castiga els maltractaments quan són greus i no tot tipus de maltractaments, com es recull en la definició de la legislació espanyola. Tanmateix, aquesta definició no recull que un acte de tortura també pot ser comès per una altra persona en l'exercici de funcions públiques i que la finalitat de tortura pot incloure la finalitat d'intimidar o coaccionar aquesta persona o altres, tal com ja va apuntar el Comitè contra la tortura a 2009.

Per altre banda, diversos països van mostrar la seva preocupació respecte al règim d'incomunicació vigent a Espanya, que permet tenir un detingut incomunicat fins a tretze dies, i especialment la seva aplicació a menors d'edat. Aquesta mesura ja va ser criticada pel relator especial de les Nacions Unides sobre drets humans en la lluita contra el terrorisme, després de la seva visita a Espanya el 2003 i més recentment pel Comitè de drets humans el 2008 i pel Comitè contra la tortura a 2009.

En el seu torn de rèplica, la delegació espanyola va assegurar que en la lluita contra el terrorisme no hi ha un règim especial i va assenyalar que s'està treballant en una reforma legislativa del règim d'incomunicació, encara que en cap cas es planteja Espanya la seva supressió. El representant espanyol va explicar que amb la reforma es permetrà a les persones detingudes sota règim d'incomunicació accedir a l'assistència lletrada de la seva elecció, s'incorporaran càmeres de vídeo per gravar el que passa en els llocs de detenció i es garantirà l'accés a un segon metge forense. També es derogarà el règim d'incomunicació per a menors d'edat. Reformes que, en tot cas, seguirien incomplint els estàndards internacionals.

Si bé aquests quatre temes van ser els més discutits durant la sessió, també es van plantejar altres qüestions. Diverses delegacions es van referir a l'obligació d'Espanya d'identificar i jutjar els responsables dels vols secrets de la CIA que van passar pel territori nacional. Finalment, es va tractar la situació de col·lectius especialment vulnerables a Espanya. Es va esmentar concretament als menors migrants no acompanyats i la necessitat d'adequar la legislació espanyola als estàndards internacionals per garantir la seva protecció. També es va fer referència a les dones víctimes de tracta amb finalitat sexual i la importància de seguir lluitant a favor de la igualtat entre dones i homes en tots els àmbits.

La propera sessió de l’EPU a Espanya serà el divendres 7 de maig, quan seguirà el diàleg interactiu entre els estats. Finalment, en la sessió plenària del Consell el setembre de 2010 s'adoptaran les recomanacions que Espanya haurà de comprometre a complir,

Una delegació de l'IDHC ha viatjat a Ginebra per assistir a les sessions del EPU a Espanya. L'IDHC ha seguit tot el procés del EPU des de 2009.

Et pot interessar

Sala de premsa, Incidència | Actualitat | Dimarts, 22 de maig de 2018

La ONU insta a Espanya a no extradir presos a la Xina per risc de tortura o pena de mort

Dues persones taiwaneses van ser deportades dijous i aviat podrien ser més


Incidència | Actualitat | Dilluns, 27 de juliol de 2015

Resum de les Observacions finals sobre el sisè informe periòdic d'Espanya del Comitè de Drets Humans

Al document s'assenyalen les situacions contràries als drets continguts en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics

ACTE PRESENCIAL

Capacitació en la defensa dels DDHH i en la denúncia de la tortura

"Aquest curs, que realitzem per quarta edició, pretén generar un espai de trobada de professionals, activistes i estudiants de l’àmbit de la protecció dels drets humans en el marc del sistema penal i les...

Quan:
Del 13 de març al 9 de maig del 2015, 18:00

On:
Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (Edifici Principal - Aula 5)

Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits