Examen Periòdic Universal (EPU)

El 15 de març del 2006 l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la creació del nou Consell de Drets Humans, reemplaçat a l'anterior Comissió de Drets Humans. La seva primera sessió es va celebrar al juny de 2006. El Consell és un òrgan intergovernamental, format per 47 Estats membres de les Nacions Unides, que vetllen per l'enfortiment de la promoció i la protecció dels drets humans al món.

Una de les grans innovacions del Consell de Drets Humans és l'Examen Periòdic Universal (EPU), un mecanisme en el qual els 193 Estats membres de Nacions Unides, en condicions d'igualtat, han de rendir comptes sobre la situació dels drets humans dins del seu territori. Aquest Examen es realitza de manera periòdica, cada quatre anys, des del 2007.

Què és l’EPU?

Es tracta d’un mecanisme d'avaluació del compliment de les obligacions i compromisos en matèria de drets humans dels Estats membres de Nacions Unides. Es tracta d’un procés orientat a l’acció, que es realitza conforme als principis d’universalitat i igualtat de tracte a tots els Estats.

L’examen es basa en diferents fonts jurídiques: la Carta de les Nacions Unides, la DUDH, els instruments de drets humans dels que és Part un Estat, i les promeses i compromisos que hagin assumit voluntàriament els Estats. També es té en compte el dret internacional humanitari aplicable.

Com el seu propi nom indica, l’EPU es realitza de manera periòdica. Cada període es planifica en cicles de sessions que duren diversos anys. El Consell estableix un calendari en el qual s’indica quins Estats seran objecte d’examen en cada un dels seus períodes ordinaris de sessions; un cop es completa el cicle, comença la següent ronda de revisions, i així successivament.

Al llarg del primer Examen (període 2008-2011), es va examinar Espanya els dies 5 i 7 de maig del 2010. En el cas del segon Examen (2012-2016), Espanya va ser examinada el 21 de gener del 2015. Actualment, ens trobem en el tercer cicle de l’EPU (2017-2021), i Espanya serà examinada just 5 anys després de l’últim examen, en concret el 22 de gener de 2020.

Com funciona l’EPU?

Per a facilitar el procés s'estableix per cada Estat una troica (un grup de tres relators), elegits per sorteig entre els 47 Estats membres del Consell. La troica compila les preguntes dels Estats i les transmet a l’Estat examinat per facilitar la seva preparació. En el cas del primer EPU a Espanya, aquesta troica la van compondre Xile, Índia i Sud-Àfrica, i en el cas del segon, Regne Unit, Sierra Leona i Macèdonia. Per a l'actual EPU, la troica encara no ha estat escollida. 

Per dur a terme l’examen, té en compte l‘informació preparada per l’Estat examinat (que pot presentar oralment o en un resum escrit d’un màxim de 20 pàgines), una breu compilació preparada per l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans (OACDH), que conté l‘informació recollida en els informes dels tractats, els procediments especials, incloses les observacions y comentaris de l’Estat examinat, i altres documents oficials pertinents, en particular ONGs i institucions nacionals de drets humans.

L'examen es realitza a través d'un diàleg interactiu entre l'Estat examinat i el Consell: l'Estat presenta el seu informe i les respostes a les preguntes escrites que va rebre anticipadament i els Estats fan preguntes i recomanacions a l'Estat examinat. Després de l'examen, s'aprova l'informe de l'Estat i finalment s'adopta en el ple del Consell el resultat final de l'examen.

Quin és el resultat de l'EPU?

El resultat de l'examen es presenta en un informe aprovat pel ple del Consell que consisteix en un resum de les actuacions del procés d'examen, les conclusions i recomanacions i els compromisos voluntaris de l'Estat examinat. Aquest pot acceptar o rebutjar recomanacions i, totes, són incloses a  l’informe final de l’EPU.

L'Estat examinat té el deure d'aplicar les recomanacions contingudes en l'informe i al següent examen es comprovarà si l’Estat les ha aplicat o no.

Quina és la participació de les ONGs i d'altres actors en l’EPU?

Les ONG poden participar en la primera fase del procés proporcionant informació rellevant a la OACDH. Tota la informació proporcionada per les ONGs i les institucions nacionals de drets humans, com el Defensor del Poble, són recopilades per la OACDH en un informe que, juntament amb l'informe que presenta l'Estat i la compilació preparada per la OACDH, formen la base de l'examen.

Les ONG, amb estatut consultiu a l'ECOSOC, poden ser presents en les sessions del Consell durant l’EPU, però no poden prendre la paraula ni presentar informació escrita. Només poden prendre la paraula per a realitzar observacions generals abans de l’adopció de l’informe final de l’EPU.

La presència i vigilància de les ONGs durant l’examen, així com la seva participació en tot el procés, és fonamental per assegurar la transparència, veracitat i efectivitat de l’EPU. En el cas d'Espanya, i en les tres ocasions que ha estat examinada, les ONGs han participat enviant els seus informes a la OACDH, que després són resumits en un document, que es pren en consideració, juntament amb l'informe estatal i la compilació preparada per la OACDH.